Quin és el paper del PSC en aquesta nova era en la política catalana i espanyola? De moment, sembla que res ha canviat: dos ministres catalans per complir amb la quota, però ben allunyats del dia a dia del PSC i afincats a Madrid (Carme Chacón va ser un cas similar en aquest sentit), i escassa influència dels socialistes catalans en les polítiques de Madrid que afecten a Catalunya. L’últim govern del PSOE ja va ignorar els socis catalans en la negociació sobre l’Estatut el 2006. Després de mil baixades de pantalons del PSC, es van plantar amb l’abstenció a Rajoy, com a únic gest ‘desobedient’. Ara bé, poques setmanes van trigar a refer ponts amb els col·legues espanyols i, quan van arribar les primàries, Iceta va optar per l’equidistància entre Susana Díaz i Pedro Sánchez.
En resum: en els últims anys, o dècades, no han fet cap cop de puny sobre la taula per plantar cara al PSOE -ni en l’acceptació de l’aplicació del 155, ni en la rebaixa de l’Estatut després del famós ‘apoyaré’-. Ni tan sols ho van fer mai quan Zapatero va fer de triler per fer el nou finançament català el 2009, amb el PSC governant Catalunya i 25 diputats a Madrid, que podrien haver fet caure el govern espanyol. La posició actual és de debilitat, però el PSC va arribar a ser molt decisiu, i mai ho ha fet servir per defensar els interessos de l’autogovern català. En els últims 12 anys ha fet de sucursal del PSOE, cosa que s’ha accentuat últimament.
Un exemple força equivalent que demostra una manera molt diferent de fer les coses és la CDU de Merkel i el seu germà petit bavarès, la CSU. Els dos partits fa dècades que es presenten en coalició, i a les eleccions bavareses la CSU es presenta en solitari, amb la CDU deixant-los tot l’espai, com el PSOE fa amb el PSC a Catalunya.
Amb tot, aquesta convivència és pacífica però no de rei a vassall. En els últims dies, la CSU s’ha mostrat decidida a aprovar una llei per fer deportacions en calent de refugiats que vénen de Grècia i Itàlia. Això xoca de ple amb la política de portes obertes de Merkel. I ha provocat tensions insospitades. La CSU ha arribat a amenaçar amb el cap de Merkel i una caiguda del govern federal si la cancellera posava pegues al seu moviment a Baviera. Els seus diputats són importants perquè el seu govern s’aguanti. Per ara Merkel ha apagat el foc instant la CSU a esperar a la propera cimera de caps d’Estat i de govern de la UE d’aquest mes. Però si d’allà no treu el vist-i-plau dels altres països a un moviment com el que proposa la CSU, les alarmes es tornaran a encendre.
A Alemanya està molt clar que la CSU no és part de la CDU, cosa que va quedar clara també amb l’última formació de govern. A Espanya, el PSC sembla una branca més del PSOE. Els tímids gestos d’humanitat els socialistes catalans amb els presos polítics no sonen ni tan sols a pressions. Iceta va parlar d’indultar els presos polítics en campanya electoral i, tot i ser preguntat pel tema fa poques setmanes, no ho ha tornat a repetir. Veurem quina influència té el PSC en les noves relacions entre Catalunya i Espanya. Però tenint en compte que el discurs de la formació d'Iceta en els últims anys s'ha mimetitzat tant amb la de partit germà espanyol, potser no podrem ni distingir cap diferència de posicionaments entre uns i altres. I si és així, realment el PSC no caldrà ni que es molesti a influir.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
