Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El PSOE més cupaire i el Podemos més monàrquic

|

- Publicitat -

Ras i curt, avui el PSOE ha respost a la pressió que està rebent per terra, mar i aire de tot tipus de poders fàctics i antics dirigents a través d’una ofensiva ben travada per Miquel Iceta: el líder del PSC català ha dit avui que el PSOE es podria obrir a facilitar la investidura si el Partit Popular canvia de candidat. La proposta no pot ser més cupaire: si Mas plega, us votem la investidura. La diferència és que a Espanya, aquesta classe de negociacions potser no són tant efectives. La repetició de les eleccions ha reforçat Mariano Rajoy que ha millorat la xifra d’escons que ostenta la seva formació. Això és important, perquè és l’únic partit dels grans que ha millorat resultats, i els populars es senten legitimats per mantenir candidat. No sabem si el PSOE podria dir el mateix ara. La defensa, però, és bona. Abans que el propi PP respongués, qui ha parlat per ells ha estat Ciudadanos que s’ha esforçat a dir que la realitat és la que és i cal adaptar-s’hi. Doncs sort que volien fer plegar Rajoy, perquè si haguessin pressionat per aquí amb el PSOE, potser ja hi hauria nou govern. Potser.
 

A Catalunya, les notícies tenen relació avui amb l’11 de setembre. En una entrevista matinal, Lluís Franco Rabell ha dit que no se sentia interpel·lat per la convocatòria de l’ANC. La posició de CSQEP cada dia té menys credibilitat. El discurs del cap de llista de la formació lila catalana s’ha acabat reduint al ‘no pactarem res amb els independentistes perquè hi ha Convergència, la dreta’. Bé, “Cumbaryènsia”, com se’n riuen alguns, ja no existeix car ha donat pas a una nova formació. D’altra banda, caldria preguntar-li si l’alternativa: el Partit Popular, el PSOE, la monarquia borbònica, l’ÍBEX 35, Ciutadans, el Pont Aeri, etcètera són alternativa millor. I hem de preferir a tota aquesta gent abans que la nova CDC?
 

Publicitat

La diferència entre la ‘revolució’ que propugna CSQEP o Podemos i PDC, és que els post convers s’han mullat pel canvi mentre que els poscos no es mouen del pla simbòlic i del “ja farem la revolta quan ens deixin”. Parlen molt del mentrestant; bé, el mentrestant és que avui l’associació ultra Libres y Iguales ha denunciat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en un nou atac contra la llibertat d’expressió de la nostra institució més preuada: el Parlament del país. Mentre els liles esperen el somni impossible hem d’estar aguantant que Rabell no se senti cridat per la República Catalana i, que aquest i Ada Colau juguin com fan cada any a crear expectació mediàtica per si assistiran o no a la manifestació de l’11S, quan mai hi acaben anant, i fins i tot la boicotegen com va fer ICV el 2013 amb la Cadena Humana quan va preferir respondre a la ridícula crida de Procés Constituent d’encerclar La Caixa.
 

Hi ha qui es queixa que ens hem esforçat massa a escoltar la mentida tant d’ICV abans com ara Podemos. Mai està de més escoltar els argumentaris dels altres, i mai ens ha de fer por debatre i rebatre. És molt fàcil: Joan Mena feia una crida electoral abans del 27S amb un vídeo que avui l’ha deixat absolutament retratat. L’exdiputat d’ICV al Parlament i avui diputat d’ECP a Espanya deia: “aquest procés constituent [català] hauria de culminar amb un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya […] emparat en la legalitat catalana i si l’Estat no és capaç d’acordar-lo, haurem de fer un gran pacte per veure com i quan ens saltem la legalitat de l’Estat espanyol dissenyada per oprimir el conjunt d ela classe treballadora”. El vídeo a més, estava fet amb el fons d’unes imatges on onejaven banderes comunistes. Com ha arribat a canviar el discurs d’aleshores ençà.
 

Però el plat fort ha arribat aquesta tarda quan al programa ‘La Klau’ que presenta Albano Dante Fachín, el flamant nou líder de Podemos Catalunya, s’ha quedat buit de paraules després d’un comentari de l’antropòleg cupaire Manuel Delgado, a qui estava entrevistant. Delgado li ha preguntat si això de la ‘la República del 48%’ que prediquen implicava que el 52% restant estava a favor de la monarquia. Fachín ha quedat blanc i no ha sabut que respondre. El cupaire ha insistit i li ha dit que si el 48% estaven per la República Catalana, s’havia d’entendre que el 52% estaven a favor de la monarquia borbònica espanyola “no sé, digo yo”. Fachín, després del desconcert clamorós, ha intentat respondre desacreditant la vessant plebiscitària del 27S, però el cert és que l’argument esgrimit encara ha esguerrat encara més la posició del líder lila. Fachín ha volgut situar-se en la indefinició absoluta i el ridícul ha estat gran. No tinguem por a debatre-hi, perquè si tenim una majoria social és perquè els nostres arguments són bons. Si això no ens ho creiem, mai guanyarem. Autoconfiança.

 

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut