Un diumenge qualsevol de juliol a l’espera de la tempesta que es desencadenarà a partir de setembre. Declaracions del món unionista ens arriben amb ganes de provocar, de desanimar i de ferir: Miquel Iceta, que fa dies que es dedica a fer comentaris sarcàstics contra el referèndum, avui deia que l’1 d’octubre probablement estarà fent una paella “si fa un bon dia”. Doncs potser l’arròs se li posarà malament perquè depèn què passi aquest dia, la història farà un bolc tant gran, que potser mai més tornarà a posar-se davant d’aquest producte tant nostrat.
I, un altre cop, un capitost (ara a l’ombra) de Podemos amb actitud paternalista dient què és el que els catalans han de fer o esperar. Parlem en aquest cas de Juan Carlos Monedero, que ha practicat el ‘reductio ad Pujolem’ o al ‘3%’. L’exnúmero 3 de la formació (que va marxar entre acusacions de malversació), deia aquest matí que els catalans han d’esperar a que governi Podemos i ECP per fer un referèndum de veritat, perquè aquest no ho és “el fals referèndum“, i menys si està organitzat pel “govern del 3%”. La veritat és que aquest tipus de declaracions, a aquestes altures, fan molta mandra i bastanta pena. La capacitat d’anàlisi és molt pobre i l’actitud fraternal “dels amics de l’Estat” segueix a l’altura de la de Ciutadans.
Ni l’Espanya de dretes ni la d’esquerres té cap projecte per Catalunya. De fet, aquesta és una de les oportunitats que tenim a la mà per guanyar: normalment, qui té projecte guanya contra qui no en té. A Catalunya, el Govern s’ha auto imposat silenci vacacional, a l’espera d’anar fent públics els nous passos, mentre l’ambient se segueix tensant. Joaquim Forn, el nou conseller d’Interior però, sí que ha volgut clarificar que els Mossos, una de les claus d’aquest procés, estaran al servei del Parlament de Catalunya, l’única legalitat a la que es deuen. Són manifestacions rellevants si tenim en compte que amb Jané no s’havien produït. És el que toca dir i fer. Per això l’han col·locat aquí.
El president Puigdemont responia ahir dissabte en una ràfega de 6 tuits que s’han fet molt virals les amenaces d’Íñigo Méndez de Vigo del dia anterior, de fiscalitzar setmanalment les despeses del Govern català. Sembla ser que Moncloa va prendre la decisió després de detectar que la Generalitat havia desviat poc més 6.000€ cap a l’1O, una barbaritat econòmica, com veuen. El president preguntava al ministre si l’Estat pensava tornar els diners destinats a crear informes falsos i sufragar la guerra bruta, rescatar les radials de Madrid, els 60.000€ de la banca, el Castor, els diners pressupostats i no executats a Catalunya i, finalment, els diners que ens deixen prestats i que són nostres. Brutal.
Aquest diumenge, s’ha fet famosa també una enquesta del Diari ARA que diu que el 70% dels barcelonins volen que Ada Colau col·labori amb l’1O obrint locals. L’alcaldessa l’altre dia deia que sempre havia volgut una República Catalana federada amb la resta de l’Estat. Una de freda i una de calenta, i anar passant el tràngol com pot. Colau no prendrà cap decisió al respecte fins que la Generalitat no concreti i ella trobi el moment que menys la desgasti, o identifiqui quin és el cavall guanyador pel que ha d’apostar. Mentrestant, un 82% dels votants comuns demanen que l’alcaldessa faci el pas endavant per facilitar votar. La gent, una vegada més, un pas endavant de l’elit política. Per cert, els autobusos per l’11 de setembre ja comencen a saturar-se.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
