Fa només quatre dies que obríem la capsa dels trons en referència als privilegis d'Euskadi, i els avantatges (ben explotats per cert), detenir l'arma del concert econòmic.
Avui dimecres hem vist amb perplexitat com el president del govern basc (el govern amic de la causa comuna?), Íñigo Urkullu, feia un discurs anti flexibilització asimètrica de l'objectiu de dèficit català, tot alineant-se amb les comunitats governades pel PP.
Urkullu, com els anomenats barons del PP, ve a reclamar que no paguin “justos” per pecadors. Ho argumenta amb que ells van complir l'objectiu de dèficit de 2012 mentre que, per altra banda, adverteix que aquesta qüestió en el cas d'Euskadi hauria de ser tractada de forma bilateral amb l’Estat, donada l'exclusivitat del seu estatus.
Deixant de banda que com vam dir fa quatre dies, ni tant sols a Euskadi trobarem els aliats necessaris per al procés, queda ben clar que de justos, mentre segueixin amb aquest règim específic ho son poc.
I a la resta que ara treuen el cap, més valdria que expliquessin a la població de quina manera administrarien l'objectiu de dèficit si no fos per les subvencions ingents que han rebut d'Europa, i de l'esforç real d'altres comunitats-a través de l'Estat-, que ara es troben en un estat més precari. La solució però, segueix depenent de nosaltres mateixos.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
