Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El tribunal alemany esberla la causa judicial espanyola contra l’independentisme i l’autodeterminació

|

- Publicitat -

El tribunal alemany d’Schleswig-Holstein ha decidit extradir Carles Puigdemont. El titular, fred, ha glaçat durant els primers instants la població catalana. De cop, tothom ha visualitzat el president català custodiat per la policia espanyola (la mateixa que el va espiar il·legalment), i el seu ingrés a presó immediat, amb el vell record de Lluís Companys encara a la retina. Però després del primer ensurt, ens ho hem tornat a rellegir: el tribunal germànic només l’extradirà pel presumpte delicte de malversació, i n'elimina la rebel·lió de la llista. La pena, seria la menor possible, cinc anys.
 

A més, Puigdemont podrà apel·lar i, com a ha dit el seu advocat més tard, segurament podríem acabar tenint una victòria en dos temps: una apel·lació ben feta que desarticuli el delicte de malversació, i llibertat pel president. Si els som sincers, l’ensurt ens l’hem tret de sobre després de llegir un tuit de Gonzalo Boye: “La resolución del OLG de Schleswig es un primer paso de cara a impedir la entrega de Puigdemont y, sin duda, una demostración de lo acertado que fue trasladar el debate jurídico a Europa”. Ell mateix ha afirmat que s’haurà de recórrer la part de la malversació, però que la notícia és clarament bona.
 

Publicitat

I aleshores ens hem topat amb la reacció de l’unionisme que les ha dit de l’alçada d’un campanar, amb la ràbia que els ha agafat: l’eurodiputat del PP, Esteban González Pons, ha exigit al govern Sánchez, en un to crispat, que s’abandoni temporalment l’Espai Schengen, fins que s’esmeni l'ofensa que s'ha causat a Espanya. També hem xalat amb la declaració del diputat de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta: “En vez de avanzar hacia el espacio judicial europeo, retrocedemos hacia el espacio de impunidad europeo. El daño que han hecho los magistrados de Schleswig-Holstein trasciende lo español. Algún día habrá que estudiar el quién y el porqué de esta canallada.
 

A Catalunya, Inés Arrimadas és la que ha fet les declaracions més estrambòtiques: “Puigdemont tendrá que venir a España a dar la cara ante la justicia por gastarse el dinero de todos en dar un golpe contra más de media Cataluña y contra la democracia. Además, ningún país ni institución europea compra la mentira de que puedan ser “presos políticos”. Aquests dies estàvem veient com la lideressa taronja deia una cosa interessant: el Govern Sánchez està permetent que els independentistes es rearmin. Ha passat desapercebut, i els propis independentistes no se n'han adonat, però és ben cert, es respiren aires diferents; ara ja estem paint la derrota. Avui ha quedat palès com tots aquests partits que han posat el crit al cel contra Alemanya i contra les institucions judicials dels països de la Unió en general, no respecten com diuen afirmar sempre, les decisions judicials, a menys que afavoreixin les seves causes. Efectivament, això no passa mai perquè és molt estrany que causes judicials de gran interès transcendeixin la judicatura espanyola, clarament polititzada a favor dels seus interessos.
 

El cert és que l’eliminació del delicte de sedició i de rebel·lió a tots els països europeus on han arribat els polítics catalans a l’exili, demostra amb molta claredat que la separació de poders a Espanya no funciona, i que la causa per aquests conceptes no s’aguanta per enlloc. Com han dit els partits independentistes catalans i el propi president Puigdemont, aquesta sentència d’avui suposa la carta de llibertat per a Junqueras, Forcadell, Forn, Rull, Turull, Bassa, i també per als Jordis. Tota aquesta gent ara mateix serà jutjada per delictes majors que els que es puguin atribuir als exiliats, una vergonya judicial monumental que erosiona terriblement el jutge del Suprem, Llarena. El magistrat espanyol ara mateix reflexiona sobre la possibilitat d’anul·lar l’euroordre (com qui anul·la unes entrades pel cinema) per no haver de veure com la democràcia Europea escapça la causa i desfà completament l'estratègia de l'Estat per desarticular l'independentisme.
 

I, el més important de tot, es reconeix implícitament que fer un referèndum d’autodeterminació no és delicte.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut