Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Els dos darrers cartutxos d’ERC

|

- Publicitat -

Definir el procés independentista català fent servir el símil de la partida d’escacs és un encert. Deixant de banda l’aportació desllorigadora de la societat civil, i cenyint-nos estrictament a l’impuls del projecte al Parlament de la mà del pacte CiU-ERC; podem veure com el tauler del desglaç que ha engreixat el mecanisme de la fusió per l’Estat propi, s’ha anat desfent de peces a banda i banda a mesura que s’apropa el dia D.
 

Tothom coincideix a dir que una de les causes del creixement d’ERC, a banda de la feina d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, és el traspàs de vots provinents de CiU. La credibilitat sobiranista de CiU sempre ha generat dubtes; i si hi sumem el factor Duran i Lleida, els pactes amb el PP, i la llarga tradició d’anar a la peixateria amb la Puta i la Ramoneta a omplir el cove; molts independentistes convergents han preferit assegurar el vot en aquests moments clau, triant el segell original: ERC.
 

Publicitat

Després de mesos de relació institucional i de complicitats a banda i banda, CiU s’ha vist forçada a anar-se definint més enllà del que mai hagués imaginat, i concretar alguns dels passos, si no volia perdre el suport d’ERC i el favor del poble. I ho han anat fent. Des d’ERC, el desgast ha estat molt menor donada la posició de força, fins ara. La societat ha entès que el paper dels republicans havia de ser fins aquest moment el de força de pressió. Cada vegada que CiU ha mostrat algun dubte, ha dilatat algun dels passos, o bé Duran i Lleida ha intervingut, els republicans han pressionat. Així, ERC ha anat pujant a les enquestes; però el creixement ha estat a costa d’una petita hipoteca a la que haurà de fer front en els propers mesos.
 

Aquesta hipoteca, a la vegada son els dos darrers cartutxos de pressió que li queden a la segona força del Parlament, per forçar a CiU a no desviar-se d’allò que el poble exigeix. Parlem de la negociació dels pressupostos i la promesa d’entrar a govern. Malgrat la pressió inicial de CiU i els seus mitjans afins, ERC ha aconseguit deslliurar-se d’haver d’aprovar els pressupostos de 2013 gràcies a un acord de pròrroga pressupostària, la qual cosa ha generat algunes tensions. Però encara queden els de 2014. D’altra banda, ERC va prometre entrar a govern si hi havia data i pregunta pel referèndum. Això passarà teòricament d’aquí a tres mesos màxim. Si el poble ha vigilat fins ara amb lupa el compromís de CiU amb el pacte i amb Catalunya, l’exigència no serà menor per a ERC, com per altra banda ja saben de l’experiència de les eleccions de 2010.
 

Esquerra Republicana però, no pot perdre les dues darreres peces sense abandonar l’estratègia que ens ha conduit on som. Si bé ERC no pot fer res més que votar favorablement els pressupostos de 2014 que es presentaran properament, per no tibar en excés la corda; la formació que lidera Junqueras ha de vendre molt cara la peça de l’entrada a govern. Això vol dir blindar la pregunta a “Independència Sí o No. Això vol dir no cedir a les pressions de Duran, al pacte PSC-PP, i a la tremolor convergent d’introduir el “blanc” en escena. I no només això. Artur Mas sap que si ERC sacrifica la reina i al final es configura un govern conjunt (caldrà veure què passa amb UDC); un cop convocat el referèndum ja no hi ha alternativa possible al següent pas: la Declaració Unilateral d’Independència.
 

Poc a poc, l’anhelat moment de veure com els dos reis queden l’un davant de l’altre a expenses de la Història, s’apropa. El poble ja ha posat tots els peons –i els pebrots- sobre la taula, ara és el moment de veure la grandesa dels nostres líders.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut