El Partit Demòcrata Català ja és una realitat. Amb tensions entre les diverses faccions de Convergència, desacords sobre el ‘bateig’ i escassa eufòria a causa de l’insuls nom que s’ha triat –a sumar a l’emprenyada amb què ha entomat Demòcrates de Catalunya la denominació-, l’eina que hauria de ser el pal de paller del centre-dreta independentista català no arrenca amb il·lusió ni impacte inicial per arrossegar votants indecisos. Al final el congrés fundacional, que havia començat de la pitjor manera, s’ha redreçat durant el cap de setmana i els mobles s’han salvat. Però es comença pràcticament de zero. I l’èxit o el fracàs dels ex-convergents es juga en dos detalls clau.
El primer ja es desvelarà en menys de dues setmanes, quan s’esculli la presidència representativa de la formació i direcció executiva. Tot apunta que el tàndem Mas-Munté, no prou renovador, es farà amb les posicions més institucionals però menys executives. La incògnita, però, serà el tarannà de les dotze persones que hauran de governar la nova formació. Com més cares noves, més possibilitats d’èxit. Ara mateix, a banda de Carles Puigdemont, és difícil pensar en algú de CDC que pugui arrencar nous somriures a les bases, els votants i els potencials simpatitzants. Aquest punt és una incògnita, ja que encara no se saben ni totes les propostes que es presentaran, però aviat sortirem de dubtes.
L’altre detall –i probablement el més important- que decidirà el rumb del nou partit és la música que desprengui. Sonarà com un veritable partit nou que es creu la nova política, la democràcia interna més participativa, i l’absència d’eufemismes i ambigüitats? O serà més aviat aquella maquinària política pesada que deixa entreveure un aparell potent només dissenyat per guanyar eleccions? Tornarem a veure aquell discurs convergent paternalista que vol donar la sensació que el partit és imprescindible perquè Catalunya sigui algú de gran, o tocaran més de peus a terra i seran més modestos?
Són els dos temes en què el Partit Demòcrata Català s’ho juga tot per sobreviure el ‘lífting’ que s’ha vist obligat a fer,però també per tornar a mobilitzar molts sectors que sí que són imprescindibles per la independència. Ara bé, que ningú oblidi el motiu de fons pel qual Convergència ha desaparegut: la corrupció. Que en prenguin nota els ‘nous’ dirigents del PDC: si hi ha irregularitats, el nounat projecte no arribarà ni a la pubertat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
