Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Entre la por i el 116: el Govern de la Generalitat de Catalunya a la presó

|

- Publicitat -

Podríem deixar aquest espai en blanc com a mostra de solidaritat, però el nostre deure amb el testimoniatge d’aquest procés d’emancipació nacional des de finals de 2012 ens fa ser més útils escrivint, per difícil que se’ns faci, què ha passat avui.
 

I el que avui ha passat és que el Regne d’Espanya ha empresonat mig govern de la Generalitat de Catalunya. El vicepresident Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Quim Forn, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull i Josep Rull han estat enviats a la presó de manera preventiva per la jutge de l’Audiència Nacional (l’antic TOP) Carmen Lamela, a instàncies del Fiscal General de l’Estat i enviat del govern espanyol, Maza. Al principi s’havia previst dispersar-los en diverses presons, com si fossin presos d’ETA, però la imatge que projectava Espanya fent això era tant pèssima, que al final s’han distribuït en dues presons diferents: Estremera els homes i Alcalá Meco les dones. Recordem que a Soto del Real hi segueixen segrestats els Jordis.
 

Publicitat

Marta Rovira ha representat l’expressió del sentiment commovedor que ens ha colpit. La secretària general d’ERC es trencava fent les declaracions immediatament posteriors a l’empresonament; i quan la llàgrima era a punt de caure-li, ella mateixa ha dit: “no he acabat”. Rovira ha agafat aire i s’ha fet forta per llençar una arenga final que ens encomanava a lluitar fins l’èxit final. Donec perficiam, Catalunya. Gabriela Serra, de la CUP, ha deixat ben clar que si l'Estat es pensa que ens ha derrotat amb això i ens ha guanyat, ho porta clar.
 

Ens trenquem, però ens tornem a alçar. Ho portem fent des de fa uns quants segles, i si fins ara no ens han aturat, no ho aconseguiran ara. Els darrers missatges i els darrers piulets dels consellers engarjolats han estat commovedors, especialment el text que ha publicat Jordi Turull. Les famílies dels membres del Govern de Catalunya poden estar molt i molt orgulloses de la dignitat dels seus marits i mullers. En escrits, en tuits, en diverses publicacions, les dones dels consellers i els fills de les mares conselleres han mostrat la seva tristor però també el seu orgull per la fermesa i la convicció del nostre Govern. Aquest Govern s’acaba de convertir en un Govern a més a més de legítim, en etern.
 

La qüestió no acabarà aquí. Avui dijous també ha declarat la Mesa del Parlament de Catalunya, la que ha permès que es pugui parlar d’independència a l’hemicicle català al Tribunal Suprem. La defensa dels membres de la mesa ha demanat que es doni més temps per preparar les compareixences. El jutge ho ha concedit, i hauran de tornar a comparèixer dijous vinent. Mentrestant, hauran de passar aquest compte enrere sota una vigilància policial que consistirà en estar localitzables. CSQEP i el món comú han tornat a encendre els ànims a les xarxes, amb la misèria política de condemnar només l’agressió a Joan Josep Nuet. Els Domènech, Coscubiela, Garzón i companyia només s’han recordat del seu company, i la resta eren els “altres”. Ada Colau ha demanat unitat estèril en un missatge com a alcaldessa i Xavier Domènech ha proposat concórrer a les eleccions del 21D amb dos punts en comú: amnistia i anul·lació del 155. Sense un compromís pel Procés Constituent, no hi haurà res a parlar amb ells. Només Albano Dante Fachín ha tornat a ser la nota discordant en aquest petit però decisiu ecositema, quan ha demanat una resposta unitària en un míting conjunt al Parlament dient “això ho canvia tot” Fachín. En aquell moment tothom cridava Vaga general”.
 

Aquest és el proper repte de país, la resposta que hem de donar mentre esperem les urnes del 21 de desembre. L’Estat espanyol situa la nostra fúria encara continguda entre dues aigües: el 116 i la por. Si ens enfadem massa i la nostra resposta és excessivament agressiva, ens espera l’Estat de setge (l’article 116), i l’exèrcit. Si la nostra resposta és tèbia, ens atacaran amb la por que estan intentant inocular. Però l’exemple dels nostres consellers, i de l’ANC i Òmnium ens ha de fer més forts i guanyar a través de la contundència i dins del pacifisme. Canalitzem-ho aturant el país. Rebentem-ho tot de manera pacífica. Que no ens tornin a trepitjar mai més, i guanyem-nos el procés constituent en aquesta espècie de plebiscit el 21D. Ni un vot a casa, derrotem els del 155 i els equidistants, aquella ‘esquerra’ de saló que no mourà el cul del sofà de casa. Que sàpiguen que el dia que vinguin a per ells, ja no quedarà ningú que els pugui defensar.
 

Just abans del sopar, hem pogut veure un missatge del president Puigdemont, en precari, des de l’habitació d’un hotel. Facin-se una idea de la nostra situació: mig govern empresonat, i l’altre mig a Brussel·les, amb un president en la clandestinitat de l’habitació d’un hotel llençant un missatge als catalans. I la jutge decidint si demana l’ordre europea d’extradició. El president segurament fa temps perquè la seva detenció sigui una detonant en la campanya electoral. Puigdemont ha estat molt i molt dur contra l’Estat, ha donat tot el seu escalf als familiars del conselleres empresonats, i ha tornat a fer una crida a Europa, a una Unió Europea que segueix girant la cara als catalans, mentre el conflicte se’ls fa més i més gros. Una vergonya internacional que els esclata cada dia en forma de portades a tots els diaris europeus. Quina ruïna de continent, avui tots som una mica menys europeus. Puigdemont fa bé de seguir fent feina des de Bèlgica, és important mantenir aquest altaveu mentre no venen les eleccions.
 

La política catalana ha canviat definitivament, com anunciava Fachín. La gent ha omplert de manera massiva les places de tots els ajuntaments, tant de moltes poblacions, com de capitals de comarca i també davant del Parlament de Catalunya, on Carme Sansa i Joel Joan han llegit un manifest i els partits catalanistes han dedicat unes paraules. La cassolada posterior s’ha deixat sentir com mai, i el clam ha estat cada vegada més unànime: vaga general, aturada de país ja.
 

I enmig de tot, el conseller dimissionari, el Littlefinger de la política catalana. Santi Vila ha estat l’únic que ha estat autoritzat a eludir la presó preventiva a canvi de 50.000€ de fiança. Vila encara ha tingut la indecència de, tot i tenir els diners per pagar la fiança, voler passar la nit a presó per ser solidari amb els seus companys. I demà encara tornarà a Barcelona amb ganes de seguir encapçalant la llista del PDECat. Per respecte als empresonats, no us ho deixeu fer, Marta Pascal.
 

Les intervencions de PP i Cs, amb to altiu celebrant les detencions, les prevèiem però no les oblidarem. I no entrarem a valorar el simple comunicat que s’ha dignat a emetre el PSC on en el primer punt deia que acatava la decisió judicial. Avui els ha plegat el batlle de Terrassa, Jordi Ballart. Ells sabran on volen anar i amb qui.
 

Com ens ha passat històricament, els catalans estem sols al món, només ens tenim a nosaltres. Aquesta nit abracem-nos fort, i demà tornem a alçar el puny. Arrasem el 21D i fem-nos dignes de la República i del nostre Govern.


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut