L’actualitat encara està gairebé del tot monopolitzada pels atemptats de París, que ens afecten a tots. El govern de França ja fa dies que parla d’una declaració de guerra d’Estat Islàmic, alerta que potser hi haurà més atacs al país gal i diu que prepara represàlies contra l’organització terrorista. S’albiren temps de guerra, tot i que Els Estats Units i l’OTAN no es posen d’acord amb Rússia sobre una estratègia conjunta, no hi ha unanimitat en el si de l’OTAN ni dins la Unió Europea en aquest sentit tampoc, i fins i tot dins dels estats hi ha problemes per traçar una línia conjunta. Per exemple, a casa nostra, els Mossos d’Esquadra ja s’han queixat que el ministeri de l’Interior els hagi marginat a l’hora de dirimir quin és el nivell oficial d’alerta terrorista que s’ha d’establir.
La unitat és sempre molt difícil d’assolir, per important que sigui l’assumpte entre mans. Fins i tot quan ens estem jugant la seguretat mundial som incapaços de buscar una solució consensuada. I per què? Perquè tothom fa veure que vol assolir la pau mundial, però a l’hora de la veritat, cadascú interposa els interessos propis i estratègies internes a l’objectiu comú. Així, per què la gent s’estranya que una cosa tan ‘insignificant’ com el procés d’independència català quedi encallada per falta d’unitat, o que com a mínim costi d’arribar a un consens?
No obstant, és a les nostres mans ser dels únics que en aquest món tan complicat trobin la unitat. Fins i tot davant d’enrocs com els que estem vivint. El primer que s’ha de fer per sortir d’aquest forat és no carregar cap de les dues parts negociadores. La CUP està enrocada, sí, però CDC també. I aquests últims dies s’està veient que la tolerància convergent de les últimes setmanes s’està acabant. Andreu Mas-Colell ha decidit posicionar-se atiant el foc, mentre que Francesc Homs ha dit que “no pot venir la CUP amb 10 diputats i carregar-s’ho tot”, i ja ha indicat el camí de les eleccions el proper març.
Mentrestant, la CUP diu que seran els últims a aixecar-se de la taula de negociació, alhora que fa públic també el nom alternatiu d’un candidat i les mesures d’un pla de xoc que consideren línies vermelles. La preocupació per quedar clar que la culpa del possible fracàs no és pròpia cada vegada és més gran. Només queden dues esperances: un acord en la línia de les idees de Mas per buscar equilibris impossibles incorporant elements com els que va plantejar la setmana passada, o bé que tot sigui un muntatge i que les negociacions estiguin molt més avançades del que sembla.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
