[Aquest article forma part de la saga de breus anàlisis post acord consulta. Podeu consultar la resta clicant aquí]
Com interpretarem els resultats? Què passarà si cap de les tres opcions treu majoria absoluta? Com és que després de dir-nos totes les enquestes que la independència és majoritària ara alguns diaris diuen que el suport a la secessió no arribaria al 50%? No hi ha risc de confusió pel fet de tenir dues preguntes i pel fet d'haver de fer creuetes a la papereta? Quatre dies després de l'anunci de l'acord sobre data, pregunta i procediment per la consulta autodeterminista, l'ingredient de la confusió encara persisteix.
En primer lloc perquè els qui han acceptat la formulació de pregunta no han donat les explicacions tècniques pertinents -poder-la celebrar és prioritari a explicar el procediment electoral-; de fet, ni l'entrevista a Tv3 a Artur Mas d'aquest dilluns ha ajudat a treure'n l'entrellat. D'altra banda, l'estratègia incipient dels partidaris del 'no' -entre partits i mitjans- comença a destapar-se: jugar a confondre per deslegitimar i enredar per evitar el sí. En el fons, però, la consulta sobiranista no té tants misteris.
Abans que res, cal afirmar que fer dues creuetes és confús no té cap fonament: a les eleccions al Senat espanyol de 2008 o 2011 per exemple, on es van escriure creus per escollir els candidats preferits, la gent que va votar va ser la mateixa, i si bé respecte a les eleccions al Congreso del mateix dia els vots nuls van augmentar de l'1% al 3%, els vots en blanc també van augmentar uns dos o tres punts percentuals. Així doncs, no es pot afirmar que l'augment de nuls fos per augment d'equivocacions a l'hora de posar les creuetes.
Així doncs, la clau de volta de tot plegat és pensar que les paperetes del 'sí – sí' han d'arribar al 50% dels vots emesos vàlids totals per afirmar que el sí a la independència s'ha imposat. Qualsevol altre escenari ja ens porta a altres situacions més complicades d'aplicar. Hi ha tres combinacions possibles de vot ('no' a la primera; 'sí' a la primera i 'no' a la segona [sí – no]; i sí a les dues [sí – sí]), però tot es simplifica a dues opcions. Tot és més fàcil amb exemples (sempre parlant de percentatges sobre el total de vots emesos vàlids):
– Escenari 1:
No: 25%
Sí – No: 15%
Sí – Sí: 55%
Blanc: 5%
Una majoria de la ciutadania diu que vol una Catalunya independent -l'abstenció mai no es comptabilitza, per això es diu que els Parlaments representen a tota la ciutadania quan no tothom ha votat.
– Escenari 2:
No: 55%
Sí – No: 15%
Sí – Sí: 25%
Blanc: 5%
Una majoria de la ciutadania diu que no vol que Catalunya passi a tenir l'estatus de estat, ni independent, ni federal, ni confederal. La gent no vol cap canvi en l'status quo.
– Escenari 3:
No: 15%
Sí – No: 55%
Sí – Sí: 25%
Blanc: 5%
Una majoria de la ciutadania diu que vol un estat no independent. Fàcil interpretació també, però difícil aplicació: Catalunya està pensant en un estat de tipus federal o confederal. Cal forçar a la resta d'Espanya a que sigui un estat federal o confederal, encara que sigui un federalisme asimètric. L'única opció d'evitar-ho seria assolint algun estatus similar al que tenen alguns territoris d'ultramar britànics o holandesos, com ara la illa de Man, Jersey, Guernsey, Gibraltar o les antigues Antilles Neerlandeses, amb un alt grau d'autonomia que no impliquen a la resta del Regne Unit o d'Holanda.
– Escenari 4:
No: 30%
Sí – No: 25%
Sí – Sí: 40%
Blanc: 5%
Una majoria de la ciutadania diu que no vol que Catalunya sigui independent, la independència ha perdut, encara que el 'sí – sí' sigui la primera força. El 'quedar-se igual' també ha perdut, així com l'estat no independent. És evident que no es pot proclamar la independència, però la majoria del poble ha decidit esdevenir un estat. S'ha de decidir quina forma donar al nou estat, mitjançant eleccions, un altre referèndum com si d'una segona volta es tractés o qualsevol altre mitjà. És un escenari força incert. El mateix escenari es produiria si qualsevol de les altres dues opcions s'imposés sense arribar al 50%: en qualsevol dels casos la independència perdria i mantenir l'status quo també. Els catalans haurien decidit esdevenir un estat però no independent.
– Escenari 5:
No: 40%
Sí – No: 7%
Sí – Sí: 48%
Blanc: 5%
Al contrari del que diuen les enquestes d'aquests dies d'El Periódico, El Mundo i la Razón, l'escenari 5 és l'únic escenari en què la independència guanya a l'unionisme però no és majoria absoluta. I és, evidentment altament improbable. Que els vots en blanc facin que no hi hagi majoria pel 'sí a la independència' o pel 'no a la independència' (el referèndum, en el fons, és aquest) seria una gran sorpresa, si bé és cert que s'hauria de preveure a l'hora de convocar la consulta. El que és evident és que és erroni -si no és pel blanc- dir que el 'sí' guanyaria al 'no' + 'sí – no' però que no arribaria al 50%, com fa El Periódico. Segons la seva enquesta, el resultat seria un 44% de sí, un 36% de no ('no' + 'sí – no') i un 20% de 'no es defineixen', el tradicional Ns/Nc. Error. El Ns/Nc mai es pot computar. S'han de fer percentatges sobre el total de gent que ha afirmat que votarà una opció concreta, sigui 'sí', 'no' o 'blanc'. Oi que quan es fan enquestes per les eleccions, tot i haver gent que no sap o no contesta, tots els partits sumen el nombre total d'escons de la cambra? Oi que ningú atorga 20 escons a Ns/Nc perquè en realitat el resultat no reflectirà els qui s'han abstingut perquè no saben o no contesten? En una enquesta de referèndum passa el mateix.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
