Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Espanya llença l’àncora: la CUP decideix

|

- Publicitat -

Més clar, l’aigua: Catalunya es troba en una cruïlla, ara més que mai, històrica. Amb les eleccions d’ahir, Espanya, que ho tenia gairebé tot de cara per provar l’abordatge sobre la nau sobiranista catalana, ha llençat l’àncora. Espanya ara mateix és ingovernable, com ja saben, amb una majoria insuficient tant de PP com de PSOE. Ambdós necessitarien el concert d’almenys, dues forces grosses més per governar. Així que la solució més plausible per ells, tal i com els comencen a reclamar els mercats i farà aviat Angela Merkel, és la Gran Coalició, el PPSOE, un experiment que fins ara només ha funcionat com a unitat d’acció contra Catalunya, precisament el punt d’acord que podria justificar aquesta entesa a la pràctica.
 

I què fem a Catalunya? Nosaltres també tenim l’àncora posada. Fa tres mesos, però el temps s’acaba. L’atenció durant aquesta setmana tendirà a tornar a bascular cap a la CUP, en vistes a l’assemblea de Girona d’aquest diumenge 27. Concretament, la CUP té la clau de govern i la clau de la independència, es troba en la seva pròpia cruïlla històrica vers la qual només hi ha dos camins possibles. Vegem-los:
 

Publicitat

Marc espanyol (MME)
 

El Marc Mental Espanyol (MME), és un dels enemics més poderosos contra els quals està lluitant Catalunya. Si no el derrotem, no hi haurà llibertat. En el cas que ens ocupa de la CUP, els anticapitalistes hi han caigut de quatre potes des de que ahir van treure un comunicat dient que calia un president de consens perquè Mas havia quedat afeblit. No havíem quedat que les eleccions espanyoles no influïen? S’hi havia presentat Artur Mas? Això vol dir que han estat allargant les negociacions per veure –com tots creiem- com quedaven els resultats a Espanya i aprofitar-los per pressionar Mas? De què va servir el 27S, doncs? En Comú Podemos, el Podemos català també hi ha caigut, però ells jugaven a això. Avui Xavi Domènech ha respost a ERC dient que són ells els que esperen als republicans a la revolució espanyola. No, no hi haurà referèndum per part d’Espanya, no el signarà ni PSOE ni molt menys PP. Oblidin-se. Podemos només té 42 diputats, la resta són –com ha dit Ramón Cotarelo- vots i diputats extra d’altres (moltes) formacions.
 

No es pensin però que a CDC no tremolen. Malgrat que Homs veu que és difícil que arribi cap proposta de referèndum des d’Espanya, Mas ja va dir que “s’havien obert portes”. Quines portes? Ara hem d’esperar que Podemos pacti amb no sé qui que potser cola no sé què entre d’altres coses perquè es faci durant la legislatura si es fa? La cosa és fàcil: el PP té majoria suficient per bloquejar el que vulgui que necessiti dos terços de majoria tant al Congrés com al Senat. I punt. Final. Ho ha descobert fins i tot el fitxatge ecosocialista de la CUP Manuel Delgado. Sí que és cert però que Mas arriba molt desgastat, i que CDC ha anat perdent fuel a cada contesa. Bona mostra d’això és Junts pel Sí i com es va fer, l’excusa per evitar el sorpasso d’ERC. Aquesta és una raó que el president hauria de considerar i, potser traduir en alguna cosa a partir del 28D.
 

Marc català (MMC)
 

El Marc Mental Català (MMC), és el que diu que cal llevar ja l’àncora. Que portem tres mesos encallats perdent el temps i que si no ho fem, el Titanic independentista s’enfonsarà. Creure’s que l’única sortida que preval és la que nosaltres ens hem construït amb el relat del procés. Si no, per què hem estat fent el pelleringa tants d’anys amb manifestacions i proclames diverses? Si ho fem així, tant és el que voti o digui Espanya. Tenim 72 diputats i no podem fer res més que tirar endavant. Per què els tenim, oi? La CUP ha de permetre desencallar l’embarcació i qui s’hi vulgui afegir, ja s’hi afegirà.
 

La cosa està clara com dèiem a l’inici: els resultats demostren que la porta d’Espanya segueix molt tancada. Si la CUP no fa la feina diumenge, la política espanyola sí que aleshores pot començar a imposar-se en l’atac final a Catalunya: si anem a noves eleccions i es presenta Ada Colau, la seva reina oculta, l’independentisme podria perdre la majoria absoluta. Aquest és el perill més gran pel procés ara. I tant culpables seran a la CUP com a CDC del que han fet. ERC, mentrestant, ja ha dit que es mantindrà fidel al 27S i que no pensa participar més de cap procés espanyol. Que nosaltres ja hem passat aquesta pantalla. Era això, oi?

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut