Ah! Dia de pel·lícula. Aquest mateix matí, a primera hora, les informacions confirmaven amb fotografies del president en un vol de Ryanair, el trànsit de Puigdemont a Dinamarca, per prendre part en una conferència a la Universitat de Copenhaguen. La provocació era clara, i la resposta de l’Estat espanyol no s’ha fet esperar: el Fiscal General de l’Estat ha demanant d’immediat al jutge Llarena que reactivi l’euroordre de detenció del president de la Generalitat a l’exili. Però després del ridícul internacional, el jutge es mostrava recelós a la mesura. Puigdemont segurament buscava aquesta detenció i tenir així un argument per poder delegar la intervenció en el debat d’investidura, i el vot. El mateix que podria haver Junqueras.
Al final, l’Estat no ha picat. Entre l’experiència de Bèlgica i la voluntat de no donar cap excusa al president per poder delegar el vot, Llarena no ha reactivat l’ordre. Però l’Estat no ha pogut evitar que Puigdemont fos rebut a la capital danesa per una multitud de periodistes i de curiosos, i fes un discurs que ha tingut ressò per tot Europa. El president internacionalitza, amb aquesta certa provocació a Espanya, el procés com mai. I és molt important. Puigdemont ha demanat una solució pactada a l’Estat i ha quedat com un ens dialogant. El president ha dit que la democràcia de tot Europa està avui en joc a Catalunya, i ha remarcat que “l’ombra de Franco encara és allargada”. Soraya ha respost amb ràbia, la conferència de Puigdemont ha fet mal. Allò que fa el president fa mal. Catalunya no es rendeix.
A l’altra banda del continent, Roger Torrent anunciava que Carles Puigdemont seria el candidat a la investidura (tampoc s’hi ha presentat ningú més). El president del Parlament, ha acompanyat l’anunci amb una petició de reunió al president d’Espanya, Mariano Rajoy. Torrent també ha volgut donar aquesta imatge de diàleg a l’Estat espanyol amb un argument merament polític: hi ha un candidat que no pot anar al Parlament precisament perquè pesa sobre ell una ordre de detenció. Amb la idea d’explorar alguna via d’acord, el flamant nou president ha rebut el seu primer cop de porta: Moncloa no en vol saber res d’un “pròfug”, ni d’una “il·legalitat flagrant”. Les investidures són polítiques, hi hagi o no l’espasa de Damocles al damunt. Malauradament, Moncloa segueix en la mateixa postura que sempre: humiliació.
És sobre això també que cal reflexionar. La vida, però de vegades té coses extraordinàries. Alguns en diran karma, però Mariano Rajoy responia Torrent des d’un AVE que estava inaugurant. El govern espanyol ha estrenat la línia Madrid-Castelló, i en el viatge d’AVE inaugural, el comboi s’ha espatllat i els mandataris han hagut d’esperar mitja hora a Sagunt. Genial. Parlant de trens, l’ANC ha anunciat que està explorant donar curs a una proposta de Gabriel Rufián: anar a fer una manifestació a la presó d’Estremera, semblant a la del passat desembre a Brussel·les. Deliciosa temptació.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
