Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Fèlix Millet enterra Convergència mentre Rajoy corre la cortina

|

- Publicitat -

Que Convergència és un partit tacat per la corrupció no és un fet demostrat, però sí evident. Aquesta és la conclusió d’escoltar la declaració d’avui de l’exdirector del Palau de la Música, Fèlix Millet, en el judici del Cas Palau que ha començat aquesta setmana. Gemma Montull, la filla de Jordi Montull (núm. 2 de Millet, que va arribar a ser directora financera, ha corroborat després la confessió del padrí del Palau.
 

El Cas Palau és el darrer cartutx que té l’Estat espanyol per mirar de frenar el procés independentista, convencent la població catalana que Catalunya és corrupta, perquè CDC és corrupta, i CDC forma part d’un govern independentista i la independència és corrupció, etcètera. És per això que avui hauran vist com els dirigents unionistes s’han esforçat a ressuscitar el nom de Convergència, i vincular-lo al concepte corrupció i estelada. Inés Arrimadas deia que el PDECat no existeix, que és Convergència, i que no hi haurà estelada que tapi el que Albiol ja qualificat després com a «putrefacció». Germà Gordó també ha sobrevolat l'hemicicle amb una referència velada d'Anna Gabriel. Com havíem dit aquí quan es van revelar les escoltes de Fernández Díaz i de Alfonso, Gordó ja hauria d'haver plegat de diputat aleshores i, més ara, quan tot apunta a la seva vinculació al cobrament il·legal de comissions.
 

Publicitat

Puigdemont ha tingut feina a desvincular el nou PDECat de la llosa Convergent i, sobretot, salvar el seu govern i la coalició amb ERC, els Demòcrates, i els independents. Certament, des de la nova formació de centre-dreta s’estan fent molts esforços per netejar la imatge de la vella Convergència de l’oasi català pujolista. Artur Mas va haver de fer un pas al costat per facilitar un acord amb la CUP que exigia pactar amb una formació impol·luta. La qüestió és que aquest darrer cop, amb unes informacions que tots suposàvem, Millet dóna el cop de gràcia definitiu a la vella Convergència i, amb això, acaba oficialment l’etapa de la Catalunya autonòmica dins l’obediència a l’Estat espanyol. El Cas Palau és una lliçó a tenir en compte pel nou PDECat i la resta de formacions de l’hemicicle, i l’oportunitat de començar una nova etapa fent les coses bé en un nou país. D’aquí l’esforç postconvergent de renovar cares, missatge, cúpula i intentar millorar a partir d'ara.
 

Ja saben, doncs, per on aniran els titulars de demà d’aquí i d’allà. El que segurament s’hauran d’esforçar a buscar és l’enfrontament d’avui al Congreso entre Albert Rivera i Mariano Rajoy. El primer demanava al president del Govern d’Espanya complir amb l’acord d’investidura de crear una comissió d’investigació per estudiar la Caixa B del PP. El segon s’ha fet el suec i ha dit que enlloc estava escrit que aquesta s’hagués de dur a terme al Congrés, que es podria fer al Senat i, ha afegit corrent la cortina, que tindrien feina aleshores a investigar els casos de corrupció del PP, però també els del PSOE, Podemos i Ciutadans. Així que, agafant el paquet sencer ha donat una lliçó de manual al jove Rivera sobre com Madrid tapa les coses, el savoir faire espanyol de sempre, el «mirar hacia el futuro» més que preocupar-se del passat com li ha dit Rajoy. I així es va fer la transició borbònica el 1975, i així ho fan tot.
 

És per això que, a qui li toqui pagar pels delictes que ha comès, que ho faci, però que això no ens distregui de l’objectiu del nou país, perquè començar de zero és la millor de les oportunitats per fer-ho bé a partir d’ara.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut