Les setmanes van passant, inexorablement, i ja som dins el compte enrere dels últims sis mesos de la data màxima per fer el referèndum. El més calent continua a l'aigüera i l'únic que està cada vegada més clar és que la votació no s'avançarà. El Pacte Nacional pel Referèndum té previst acabar la seva feina a finals de maig i la reforma del reglament del Parlament no entrarà en vigor abans de finals de maig o principis de juny reduint al màxim els terminis. Fins llavors, doncs, la llei de transitorietat no es posrà activar. Així, fins al sisè mes de l'any no es podria convocar cap referèndum, però amb tota seguretat es deixarà tot el xoc de trens ja pel mateix setembre. Enmig de les elucubracions, Puigdemont ha donat algun detall a AlJazera TV. Però només algun.
La votació no se celebrarà al maig, el president de Catalunya es mantindrà neutral durant la campanya i, si surt el No com a opció majoritària, dimitirà i convocarà eleccions. En cas contrari, promet tenir-ho tot preparat per executar la independència. I encara una novetat més: Puigdemont ha posat tres possibles preguntes sobre la taula pel plebiscit. “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?”, “Vol que Catalunya esdevingui una república independent?” o bé “Vol que Catalunya continuï formant part d'Espanya?”. Una tercera pregunta que sorprendria tothom, ja que implicaria haver d'optar pel No si es vol la independència.
Durant els últims dies, el Govern s'ha preocupat de dir que la Generalitat disposarà dels recursos necessaris per celebrar-lo, malgrat que aquest divendres el govern espanyol ha portat al TC la disposició addicional on s'habiliten fons pel referèndum. I l'Alt Tribunal no els defraudarà, però tothom sap que això no serà cap problema: aconseguir 5 milions en un pressupost de 27.000 milions no sembla una missió difícil.
D'altra banda, la tensió entre l'Estat espanyol i el Regne Unit continua pujant de to. Madrid està radiant perquè Brussel·les, en la primera comunicació sobre les negociacions pel Brexit, ha inclòs una clàusula que indica que Espanya ha d'estar d'acord en el que s'acordi sobre el futur de Gibraltar. A més, la festa major imperialista ha esclatat a Madrid quan Theresa May no va incloure tampoc el penyal en la seva carta inicial posant les bases de la negociació. Rajoy es veu en unes converses unilaterals que li assegurin la cosobirania, però Londres ja ho ha megat rotundament. Resposta d'aquest cap de setmana del ministre d'Exteriors popular? Afirmar que en cas que Escòcia esdevingui independent després del Brexit, no en vetaran l'entrada.
Dastis juga amb foc:Londres pot contraatacar donant suport a Catalunya i, d'altra banda, el seu nou posicionament descartant el bloqueig destrossa l'argumentari unionista i deixa més clar que mai que un Estat català no tindria dificultats a formar part de la Unió Europea. Fins a quin punt la bogeria conqueridora de Gibraltar els farà equivocar-se i anar perdent, cada vegada més, el territori que els hauria d'importar de debò?
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
