L’estat és a pocs mesos d’explotar. Avui han pogut veure els primers gasos a Igualada, que han omplert el cel d’un groc de tipus tòxic irritant, que a molts ha recordat el núvol Kinton. Ja tots temen l’arribada de l’antiheroi Gasman. Més enllà d’aquestes metàfores, la forta càrrega electoral de 2015 pot rebentar els fonaments d’aquest Estat, tal i com dèiem al principi.
Avui el ministre Margallo ha fet unes sorprenents declaracions: “Si no haguéssim prestat diners a Grècia hauríem pogut augmentar les pensions un 38%”. Com saben, el nou govern grec vol renegociar el deute amb la troica, mentre que Alemanya vol que es conformin amb la concessió d’una pròrroga d’aquest. I enmig de la picabaralla apareix Espanya, i deixa anar això. O sigui, que ara la culpa de la crisi a Espanya la tindrà el país hel·lè.
Mentre això passava, avui dijous també és notícia la visita dels reis d’Espanya a Sant Sadurní d’Anoia. Felip VI ha recompensat amb la seva participació i la de la reina la servitud de la companyia de caves Freixenet, treballant des de sempre des de l’espanyolisme ranci, en el seu primer centenari. El rei ha satisfet l’empresa amb una referència al cor català i l’orgull espanyol que ha fet les delícies de la companyia.
Qui porta alguns anys treballant-s’ho amb escrits feridors contra Catalunya també, és l’escriptor Javier Cercas. Avui hem trobat aquest nom i el de diversos escriptors i intel·lectuals més propers a Ciutadans (Francesc de Carreras, Juan Marsé, Núria Amat, etcètera) en el manifest fundador del ‘Centre Lliure d’Art i Cultura’ (CLAC) que pretén potenciar Catalunya com a referent cultural dins d’Espanya.
Ens costa d’entendre com un escriptor com Cercas que ha sabut relatar l’horror de la guerra civil pot apropar-se a aquest tipus de moviments i de partits que, com va revelar l’altre dia el Directe!cat, simplement busquen destruir la llengua i la cultura catalanes des de dins. Res que, de fet, no es faci ja des de la Moncloa. Avui també, el govern d’Espanya ha estat molt més clar a l’hora de tornar a excloure ERC per enèsima vegada de la comissió d’afers secrets. “Cal un plus de lleialtat amb l’Estat”.
Un plus que si que deuen tenir a CiU, o almenys a Unió que, com va explicar en Guifré ahir, han tornat a fer notori el conflicte latent que hi ha amb un nou estira-i-arronsa després del polèmic aval d’Unió al pacte antiterrorista del PP i el PSOE. Els diputats de la federació han intentat rebaixar la tensió, Duran ahir deia que no el tombarien, i avui Pere Macias (CDC) ha revelat que votar Sí hagués semblat avalar una autèntica barbaritat. Sembla que en aquesta ocasió, la culpa no la tindrà Junqueras.
Busquin aixopluc perquè els gasos d’avui només són el preludi del que vindrà els propers mesos. Les esquerdes ja són massa grosses i el trencament es preveu inevitable.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
