En la reunió de mitja hora amb el president de la Generalitat d’ahir, Oriol Junqueras li va oferir votar-lo com a president encara que CiU no guanyi les eleccions. La proposta, revelada avui per Junqueras, ha caigut com un gerro d’aigua freda en el sí d’Unió, que viu amb l’esperança de la no entesa entre Mas i Junqueras, i ha sortit ràpidament al pas a dir que és una maniobra de distracció de credibilitat baixa. Convergència guarda silenci.
Malgrat les pressions de l’entorn i les crítiques rebudes les darreres setmanes, sobretot després de la conferència d’Artur Mas, Oriol Junqueras no ha cedit a les pressions i ha seguit el seu full de ruta negociador fil per randa. Esquerra està convençuda que les llistes separades –tal i com reflecteixen també les enquestes-, són la millor manera de maximitzar els escons independentistes. Bon mostra d’això és l’excessiu ímpetu que de vegades s’ha posat des dels òrgans de la direcció a l’hora de defensar aquesta idea. Amb aquesta darrera proposta, Junqueras també pretén reforçar que no es mou tant per interessos partidistes com de país. Ara, la gran pregunta és: si els partits es presenten per separat, de la manera més similar a com ho farien units per què la gent que no vulgui votar Mas pugui votar ERC (i viceversa), què es guanya si Junqueras fa igualment president Mas?
A aquestes altures si algú no té clar que les eleccions plebiscitàries s’hauran de resoldre amb l’opció de les candidatures paraigua, segurament erra. Ningú no convencerà ja ERC després de tants dies que la millor opció és la llista unitària, i el debat ja s’ha allargat massa. I posar-hi tanta pressió tampoc és bo perquè en realitat tant encertat pot ser anar units com separats. La urgència de convocar eleccions és prioritària i, això comença a passar factura al partit de govern i al procés en general, tal i com anunciava ahir el CEO. Junqueras va dir que ERC seria molt generosa quan arribés el moment, i ha començat a obrir-se un cop les enquestes han fet que CiU recuperés el pols del país. La pressió passa al president una altra vegada, que haurà de decidir si convoca eleccions i es menja la poma que li ofereix ERC, o bé es carrega el procés dilatant ad eternum la convocatòria electoral.
Mentrestant, la CUP comença a fer els primers passos per articular una candidatura excepcional independentista i rupturista presentant un decàleg per arribar a la República Catalana i convidant obertament a Procés Constituent a sumar-s’hi. Tot i que no ha transcendit als mitjans, estic segur que la CUP també està mantenint reunions en secret amb dirigents de CiU, la qual cosa pot voler dir que hi ha raons de pes per començar a moure’s per bastir aquesta candidatura. El que passarà els propers dies, però, és una incògnita.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
