Avui ens hem indignat de valent amb Pablo Echenique, el líder de Podemos Aragón, i secretari d’Organització a nivell espanyol. Echenique deia que si ell visqués a Catalunya, l’1 d’octubre no aniria a votar, perquè el referèndum és il·legal, i no hi ha suficients garanties democràtiques per anar a votar. Quina ràbia, altra vegada algú de fora, que ni corta ni pincha, dient-nos o recomanant-nos amb un to paternalista què és el que hem de fer, com hem d'endegar una revolució de veritat des d'una tarima situada a la capital del regne que ens oprimeix. Torni-se'n a l'Aragó a resoldre els seus problemes i deixi'ns en pau, llibertador de fireta.
La superioritat moral fa literalment fàstic. Ada Colau es va passar la campanya de les municipals manllevant vots independentistes, aprofitant qualsevol oportunitat per dir que ella estava disposada a arribar fins les darreres conseqüències contra un Estat que intentés evitar posar les urnes. Que ella les posaria fins i tot més enllà del que pogués fer la Generalitat. Un cop al poder, ambigüitats, passos enrere estàtues de Franco al Born. Sí, aquest darrer apunt sona demagog, però és l’exemple perfecte del que hem hagut de viure un dia rere l’altre.
Tot això ve perquè dimarts al matí, com saben, es va presentar la llei de referèndums a l’auditori del Parlament. Tothom hi estava convidat, especialment el grup parlamentari de CSQEP, que era qui realment havia forçat l’acte, després de passar-se mig any demanant garanties democràtiques. En un exercici molt hàbil, JxSí i la CUP han anat despullant totes les seves excuses i subterfugis, fins que la mentida comunera s’ha acabat destapant del tot.
A l’acte només hi va anar Podemos i EUiA. Només? Això són 2 dels 3 partits que componen CSQEP, un trencament de la unitat parlamentària en tota regla. I Coscubiela encara deia que havien anat a títol personal. La voluntat de Fachín de diferenciar-se d’ICV, de BComú i de Colau i Domènech, l’ha anat portant a culminar una escala de desencontres amb unes manifestacions ben clares avui: cridarem a la participació massiva l’1 d’octubre, malgrat no considerarem el referèndum vinculant. En realitat, el missatge de fons és el mateix que el dels comuns: el referèndum no és vinculant. Sort que això no ho decidiran ells si no la participació i la posterior reacció del Govern, que és qui mana.
El gest de demanar la participació però, ha propiciat avui que primer Echenique i després Pablo Iglesias sortissin a desautoritzar el seu líder a Catalunya cenyint-se Iglesias a dir que el que cal és donar suport a Ada Colau. Quines lliçons ens poden venir a donar tota aquesta gent després d’haver fet el ridícul després de dues eleccions a Espanya, i després presentant una moció de censura per pressionar Pedro Sánchez que sabien que naixia morta? Interessos, estratègia, politiqueig de sempre…
I ja només faltava això: Catalunya en Comú es posiciona oficialment dient que defensa el dret a decidir però no el dret a votar l’1 d’octubre. I no se n’adonen que les seves expectatives de creixement a les enquestes ja han començat a caure, potser fins baixar als nivells d’ICV de tota la vida. Quin no es mulla acaba perdent, com des del Dietari del Procés hem dit sempre. I aquesta, serà l’enèsima derrota d’un moviment interessat i oportunista que es va apoderar d’una indignació a al qual no ha sabut dignificar mai.
Mentrestant, la revolució independentista segueix fent via amb fets: el president Puigdemont ha anunciat, després de signar un conveni amb les quatre diputacions, que l’Agència Tributària de Catalunya estarà llesta “quan convingui” per assumir la recaptació de tots els impostos que es generen a Catalunya. Això són garanties.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
