Aquesta és la pregunta que respon aquest cap de setmana Duran i Lleida, en l’acte de presentació de la nova plataforma “Construïm”, on UDC és l’eix aglutinador d’una espècie de moviment d’ideologia tercera via que podria acabar desembocant en la candidatura ciutadana impulsada per Unió per a les eleccions plebiscitàries separada de CDC. Duran i Lleida ja va anunciar a l’estiu que preparava aquesta passa en vistes a l’avançament dels comicis. Ara mateix està per veure quins suports reals interns tindria bastir una llista al marge de CDC plantejant una alternativa ideològica que l’electorat actualment no compra.
Com poden comprovar, tot apunta que la setmana vinent Artur Mas convocarà eleccions anticipades. No sabem si seran normals, plebiscitàries o constituents, però seran diferents segur. Els partits comencen a enfilar la cursa cap a la nova legislatura amb el sobreentès que no hi haurà llista unitària. Segons ha filtrat el Diari ARA, el president Mas presentarà la seva proposta particular en la conferència que realitzarà el dia 25: llista unitària sense sigles polítiques, i la independència a l’horitzó com a punt únic i sense eufemismes. Caldrà veure com concreta finalment la proposta, però que per fi CDC faci el pas definitiu i es deixi de giragonses és una molt bona notícia.
El president Mas és conscient però que la llista de país, o la llista del president serà la llista de Convergència (ja veurem si i Unió o no), i que per tant, intentarà maximitzar des de la centre-dreta els seus votants. Amb l’assumpte de la querella, Mas se sent fort per presentar-se sol i enfrontar-se al fantasma d’una ERC que ha estat per sobre en les enquestes durant més d’un any. Les crides a la unitat l’ajudaran; ara mateix hi ha una corrent d’opinió majoritàriament favorable a la llista única, malgrat que sembla que els qui la defensen només tenen en compte a CDC i ERC. A Convergència s’han anat posant les piles i han actualitzat ràpidament el discurs per tornar a ser centrals i recollir el clam d’unitat de les manifestacions.
Esquerra Republicana, l’altre actor principal, ha perdut gas en les darreres setmanes per aquesta qüestió i també per deixar tensar massa públicament les relacions amb Mas. En aquest darrer cas també hi ajuden, com sempre, els ciuopinadors majoritaris a les tertúlies. Deixant de banda la gesticulació pública, la proposta que defensa ERC no està massa allunyada de la de Convergència; una llista de país però que cobreixi el flanc de centre-esquerra. Això vol dir seguir recollint gent la diàspora socialista amb la fórmula vencedora de les passades europees. ERC considera que una llista única no maximitzaria els vots, perquè els votants d’esquerres també tindran en compte les polítiques de retallades. Només cal veure com la CUP, de bell antuvi, s’ha desmarcat de tot. Caldria veure si Avancem, Moviment Catalunya, NEC, etcètera, s’avindrien a participar d’una aliança amb CiU.
Serà cabdal que sigui d’una manera o d’una altra s’arribi a l’objectiu final, que no és altre que declarar la independència i acabar de bastir el nou estat. El temps dirà si hagués estat millor bastir una llista unitària o acumular forces per separat com a les europees. En aquest sentit caldrà que hi hagi un pacte de cavallers: si les dues principals forces del país volen enfrontar legítimament el seu potencial i el seu full de ruta, qui perdi s’haurà d’avenir a seguir el mètode guanyador. I encara més senzill: un cop passades les eleccions caldrà que tothom vagi a la una, just el que tem Madrid.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
