L’onze de març de cada any sempre és un dia especial. La gent del carrer recorda, ni que sigui un moment, com va viure el traumàtic dia, i a l’esfera pública sempre surten de l’habitació dels mals endreços les mòmies, els fantasmes, els elefants, les conspiracions i les històries per a no dormir. Enguany ha estat el torn de José Bono, que ha tret la segona part de les seves memòries i ha destapat alguns presumptes secrets. Què serà cert, què serà fals?
Per començar el llibre atribueix a Artur Mas la frase: “Tú ve dando más dinero que yo quitaré lo de nación”. Li hauria dit a Zapatero en l’obscura negociació de l’Estatut a La Moncloa el 2006. Venent nació per diners. Ens ho podem creure? Eren les èpoques fosques de l’actual president, però el fet que Bono ho hagi destacat tant a l’obra i a la promoció fa pensar que és una eina més per tombar el procés i, de retruc, vendre llibres.
L’altra batalleta estrella del castís exministre és que el CNI va avisar al govern espanyol que tenia indicis d’un atac islamista imminent a Atocha. I que Eduardo Zaplana li ho va explicar uns dies després de l’11-M a ell i a Pedro J. Ramírez, entre d’altres. L’avís del CNI forma part de la documentació de la comissió d’investigació de l’atemptat, així que té més credibilitat. El que resulta increïble, però, és que l’exdirector d’El Mundo porti onze anys encara intentant barrejar ETA en tot plegat.
José Bono ha estat el convidat del programa de Jordi Basté a RAC1, on ha mantingut un llarg diàleg amb l’exlíder d’ERC, Joan Puigcercós. I allà, ha deixat anar que si es confirmés que hi ha una majoria independentista a Catalunya, s’hauria de modificar la sacrosanta Constitució, però a la vegada no accepta un referèndum en pro del “dret a decidir de tots”. El peix que es mossega la cua. A més, ha tornat a jugar als paral·lelismes perillosos dient que en el passat, quan algú atacava a Franco, el dictador deia que s’atacava a Espanya, i que Pujol feia el mateix. A banda, ha dit que a Catalunya, per a alguns radicals, és sospitós sentir-se tant català com espanyol, com a l’Alemanya nazi. Quan entendran que el règim nazi és incomparable amb qualsevol altra cosa i que a Alemanya aquesta banalització del feixisme és delicte?
Bono ha anat amb pell de xai a can Basté i ha culpat del desencís Catalunya-Espanya la falta de diàleg tant en el passat com en el present, és a dir, ha admès errors de tothom. Ara bé, la història el posarà al seu lloc també: l’exministre és un dels símbols de l’Espanya intransigent, un espanyolista excloent i un dels polítics que més ha alimentat l’odi contra Catalunya. El resultat de la seva vida, miracles i batalletes el veurà amb els resultats electorals del 27-S.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
