Finalment, el Govern ha trobat la via de l’acord per comprar les urnes per a celebrar el referèndum. Aquesta era la notícia que es filtrava ahir a darrera hora. L’anunci concreta que el Govern complet assumirà l’ordre –i les conseqüències– que comportin adquirir aquest material. L’acord entre Puigdemont i Junqueras farà que finalment Governació executi la licitació i es completi un pas més per a la convocatòria del referèndum.
El següent pas, l'anunci de la data i la pregunta, ja està a la cantonada. Sembla ser que l’1 de juny es convocarà una cimera per decidir data i pregunta. Això dóna catorze dies de de coll al Pacte Nacional pel Referèndum per acabar d’enllestir la seva feina. El 19 de maig, l'òrgan liderat per Joan Ignasi Elena celebrarà un acte multitudinari al Palau de Congressos de Barcelona on exhibirà les 400.000 signatures recollides i donarà per complertes les seves dues tasques: recollir les signatures i organitzar un acte massiu per presentar-les, donant peu al darrer intent del president de la Generalitat d'oferir un referèndum pactat a l'Estat.
I què ens arriba de l’Estat? Doncs com deia en Guifré ahir, la Moncloa, tal i com ha anunciat aquest migdia el portaveu del Govern espanyol Méndez de Vigo, espera amb candeletes la licitació oficial perquè la fiscalia actuï. De nou, un anunci que hauria de fer el poder judicial ve precedit per una ordre encoberta del poder polític. La independència judicial novament absent. Tot això justament el dia que el Partit Popular català anuncia a través de Garcia Albiol l’inici –també encobert- de la campanya per ‘No’ al referèndum. Les paraules dels dirigents populars són i seguiran sent les d’actuar contra la voluntat democràtica dels catalans, però el lema de la seva campanya és ben clar: «la Catalunya valenta», i el missatge del cartell ho acaba de dir tot: un noi amb la senyera pintada a la cara es besa amb una noia que a la galta hi llueix la rojigualda «per seguir creixent junts», el clàssic missatge unionista de tota la vida reconeixible internacionalment. A l’Estat saben que si hi ha el component de valor que ens esforcem a demanar als nostres polítics, les urnes hi seran i els ciutadans aniran a votar. I saben que, a nivell pràctic, més que intentar fer desistir de la votació, l’únic que podran fer és esperonar els seus votants, els del ‘No’, a votar aquesta opció de manera encoberta, dissimulant. Trist en el fons.
La notícia es produeix a les portes d’una convocatòria important per dilluns davant les portes del TSJC. Es tracta de la marxa per recolzar la presidenta Forcadell en la seva declaració, una mobilització que vindrà seguida de la resta de compareixences en els dies posteriors dels altres encausats de la Mesa.
Als cronistes del dietari no se’ns escapa que tot això ha agafat a contrapeu al PSC, i al PSOE. De fet, porten anys intentant sortir d’aquest mal pas, aquí des de Pere Navarro i, allà, des de la fi de Zapatero. Ahir vàrem conèixer el número oficial d’avals de la cursa per liderar el PSOE: Susana Díaz encapçala amb 62.617, Sánchez s’hi apropa amb 57.369 i, com era d’esperar des del primer dia que es va presentar, Patxi López està a anys llum de qualsevol de les dues opcions (12.000), amb la condició que els seus vots seran claus. És per això que la qüestió és veure per qui demanarà el vot un cop decideixi retirar-se.
Encara és aviat perquè faci l’anunci, però Pedro Sánchez ja l’ha esperonat a fer-ho demanant-li directament el seu suport. Es preveu una campanya pel vot útil per part dels sanchistes (els avals a López serien més propensos a votar Sánchez abans que la caudilla andalusa), però si finalment López és un talp de Díaz aguantarà i així la balança seguirà decantada en favor de Díaz. Segurament això és el que busca la presidenta de la Junta d’Andalusia, que aguanti. Però també el pot comprar oferint-li algun càrrec absolutament rellevant. Com vàrem dir en el seu moment i avui repetíem, la candidatura de Patxi López no té cap sentit des del minut zero, si no s’interpreta en aquest sentit. L’exlehendakari, escollit per la gràcia dels tribunals, està en una lluita entre els dos ‘titans’ d’un partit que s’enfonsa, una lluita que li ve massa gran perquè no és la seva, i per la qual no està gens preparat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
