Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

‘Iniestazo’ de Mas, que salva l’independentisme i eleva la seva figura a una altra esfera

|

- Publicitat -

Costa descriure amb paraules tot allò viscut durant aquest dissabte. Es tracta d’un d’aquells dies que donen forma a la història d’un país. I no és una afirmació exagerada, ja que tot apuntava a unes noves eleccions al març, i la probabilitat que l’independentisme hi hagués arribat prou unida com per tirar el procés endavant i amb prou força com per sumar 68 escons era força baixa. Potser s’hauria configurat un govern d’esquerres que dugués el dret a decidir per bandera, però tot hauria anat morint lentament. Ara, però, ens trobem en un escenari completament diferent. La independència de Catalunya és a tocar, i amb tota la força del món.

El dia començava amb noves converses entre Junts pel Sí i la CUP, però ningú tenia cap expectativa. Aviat, però, saltaven totes les alarmes i començaven a córrer rumors a tort i a dret que Artur Mas podria fer un pas al costat en favor de Muriel Casals, Neus Munté o… Carles Puigdemont. Sorpresa. Salta la banca. Per què ningú l’havia inclòs a les principals travesses? L’alcalde de Girona està molt menys cremat que les altres dues candidates, i tot i que al principi ningú hi donava massa credibilitat, la teoria s’ha anat convertint en un fet consumat… Bogeria. Eufòria.

Publicitat

Era evident, però, que Artur Mas no faria un pas al costat sense més. Durant el dia s’ha comentat que l’encara president en funcions seria conseller en cap, ocuparia algun altre càrrec al govern o no seria a l’executiu, mentre que d’altra banda també ha circulat que Mas, abans de marxar, volia deixar lligada la independència i… Convergència. Els rumors han acompanyat a la ciutadania que, amb l’ai al cor, han viscut unes hores crucials pel país i han sortit de dubtes a les 6 de la tarda amb una compareixença de l’encara cap de l’executiu en funcions.

Artur Mas ha renunciat a posar per davant els seus interessos als del país i en un gest que també serà recordat als annals de la història, perquè no només s’ha apartat, sinó que renuncia a qualsevol càrrec. Ha anunciat que es dedicarà a partir d’ara a refundar Convergència i, com que ha cedit la presidència abans del que estava previst, ha dit que queda alliberat del seu compromís de desaparèixer en 18 mesos. Serà Mas el primer president de la República?

A més, ha venut el seu cap molt car i no s’ha deixat trepitjar per la CUP. Sobretot, però, ha volgut assegurar que Junts pel Sí no tindrà cap problema d’estabilitat parlamentària durant tota la legislatura, el rèdit segurament més important que ha tret dels sempre inestables cupaires. I com ho ha fet? En primer lloc, aquest diumenge els anticapitalistes no posaran traves a Puigdemont en un ple on l’han d’escollir per majoria absoluta.

A banda, dos dels seus diputats s’incorporaran a la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí i en tercer lloc la CUP s’ha compromès per escrit a no votar mai el mateix que els altres grups de l’oposició. Això donarà a Junts pel Sí el 64 a 63 desitjat sempre com a mínim. I per acabar, Artur Mas ha aconseguit també ‘humiliar’ els cupaires tant com l’han humiliat a ell i l’última condició ha estat que reconeguin explícitament els errors que han fet durant la negociació i que alguns diputats dimiteixin. S’entén que seran els més contraris a Mas. Anna Gabriel està a totes les travesses, i potser Gabriela Serra o Josep Maria Busqueta podrien sumar-s’hi. No se sap el futur de Baños, ni si Mas continuarà com a diputat ras.

El que sí que és segur és que la jugada és mestra, ja que ara Mas, que hauria estat potser humiliat el març, ara surt per la porta gran i eleva la seva figura a una altra esfera, la dels mites de l’independentisme. A més, salva els mobles per CDC, que no s'haurà d'enfrontar a unes molt temudes urnes i ara podran vendre que han estat els més generosos. Esquerra ja no pot somiar en una victòria electoral, però tothom reconeixerà que s’ha sacrificat també pel procés, mentre que la CUP ha quedat desballestada per Artur Mas. L’han aconseguit arrencar de la cadira i han complert amb la promesa electoral, però Mas els ha deixat estèrils i s’han endut la llufa de ser els més intransigents al final.

Amb tot, és evident que l’independentisme ha guanyat i torna  a fer un gran impuls, ja que ara el problema més gran en aquests tres anys de procés està resolt: la unitat d’acció. A més, ara ja no hi ha més pantalles intermèdies i només hi ha una carretera per davant per recórrer: la que ha de portar a la sobirania màxima. Pel que fa a l’unionisme català i espanyol, el moviment Puigdemont ha suposat el mateix que el gol d’Andrés Iniesta en les semifinals de la Lliga de Campions de futbol de l’any 2009 pel Chelsea: un ‘iniestazo’, un gol a l’últim minut del temps afegit, quan fa més mal. Aquest diumenge s'ha de consumar amb una votació d'investidura in extremis que no s'ha d'allargar en cap cas més de mitjanit. Altrament el que es consumaria seria el ridícul més gran de la història del parlamentarisme català. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut