Segueixen els moviments de cartes en aquesta partida de pòquer que s’ha iniciat al Congrés per veure si prospera o no la moció de censura registrada pel PSOE per fer fora Rajoy. Més aviat sembla tot un concurs de farols, com sol passar en aquest joc. A veure qui fa l’aposta més grossa, i a veure qui el pot seguir, fins que ja no pugui més. El PSOE ha comprat avui la proposta de Ciutadans de fer una moció de censura instrumental per poder convocar eleccions. Aleshores, Ciutadans ha mostrat que va de farol. Quan els socialistes li han comprat la condició, els de Rivera han començat a pujar l’aposta: no pactar la moció amb independentistes, i que el candidat sigui també instrumental. I s’ha insinuat el nom de Vargas Llosa, així com qui no vol la cosa.
I certament, no la volen, si no seria molt més fàcil pactar la moció. A Ciutadans sembla ser que s’han llegit la llei i han vist que no tenen diputats suficients per presentar ells una moció de censura, però no s’arronsen. El partit taronja ha demanat també al PSOE que retiri la moció i presenti una conjuntament liderada per ells, proposant el nom de l’escriptor. Ciutadans va bastant crescuda, però que les enquestes els donin els resultats que els donen no és legitimitat suficient com per actuar com si tinguessin més escons que els socialistes.
Albert Rivera tira més d’ambició que de legitimitat. Efectivament, a la formació taronja no li interessa gaire barrejar-se ara amb un govern esquerranós que faci renéixer mínimament a un PSOE tocat. Cs vol aprofitar la tirada mediàtica per mirar d’aconseguir un millor estatus al parlament espanyol a través d’unes noves eleccions, com feia al Parlament català. Tot ho enfoquen cap aquí, perquè si han d’esperar els dos anys que li manquen per acabar al govern Rajoy, amb els altibaixos de la política, potser l’onada haurà tornat a baixar i les expectatives ja no seran les actuals.
Aquesta és la formació que segurament jugarà més a enganyar. La resta, si va de farol ho podrà dissimular més. A Sánchez li podrien sentar bé un any o dos de govern, si aconseguís algun triomf, però el partit que podria tenir alguna oportunitat real és Podemos, si se sap situar com a veritable alternativa. Més enllà d’això, el paper de l’independentisme ha de passar per adoptar una actitud mitjanament contemplativa, deixar que es barallin entre ells com fa el PP, i si algú els planteja algun tipus de tracte, jugar la carta que pugui desestabilitzar més l’Estat, sense cap mena de dubte. Contra més trontolli Espanya, millor, encara que alguna decisió ens pugui semblar a priori contradictòria. Ara mateix cal més sang freda i estratègia a llarg termini que rauxa. El moment de l’èpica ja va passar quan el 3O i el 10O vam renunciar a proposar una independència real al món, i amb això vam regalar una iniciativa que encara no hem sabut recuperar.
L’independentisme s’ha de tornar a reinventar una vegada més i no caure en la guerra de guerrilles que ens plantegen les batalletes de llaços i creus. No guanyem res deixant que l’ultradreta segueixi guanyant protagonisme només pel simple fet de poder dir “mira que dolents que son”. Això ja ho sabíem. Aquest tipus de batalla, que es veu que és clarament en la que ens vol fer caure l’Estat per afavorir l’estancament del moviment, no l’hem de jugar, ni tampoc servirà per convèncer els indecisos que ens manquen: pensin que entrar en segons quines estratègies de confrontació de carrer l’únic que propiciarà és que els del mig segueixin sense mullar-se.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
