Jordi Turull i Negre podria ser investit president de la Generalitat de Catalunya demà, a les cinc de la tarda, si els astres independentistes es conjuminen per poder desencallar el fet de la investidura. Això és el que ha anunciat aquesta nit cap al tard el president del Parlament de Catalunya, única autoritat vigent al Principat ara mateix. Ho ha fet després d’una ronda de contactes exprés via telèfon celebrada durant una hora i escaig. Però, perquè aquesta pressa sobtada? Tot ve a tomb del nou gir de guió del Tribunal Suprem, que ha citat a declarar al mateix Turull, Carme Forcadell, Marta Rovira, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull aquest divendres. De cop, i davant els rumors creixents que hi havia sobre el possible acord per investir Turull, l’Estat espanyol ha decidit intentar avançar-se i revocar l’allargament de la causa per celebrar una vista i endurir les mesures cautelars. O sigui, que tot apunta a què podrien ingressar i reingressar a la presó.
Jordi Turull i Negre és, independentment de tot, un heroi. Ho diem sense ànim de martiritzar ningú. Turull ha trepitjat durant un mes la presó d’Estremera després d’haver estat destituït pel Govern espanyol com a Conseller electe de la Generalitat de Catalunya. I això per si sol ja és més que qualsevol de les coses que hem fet per la causa la resta. Jordi Turull va ser revalidat com a candidat al Parlament i, com és el cas de Puigdemont i Sànchez, té tot el dret de ser investit president. Malauradament, l’activació de la maquinària de l’Estat espanyol en contra de tot això, i la tremolor independentista, ha frustrat les primeres dues temptatives.
Catalunya intenta donar un cop d’efecte que ha descol·locat tothom, CUP inclosa, i posar la màxima pressió sobre els tribunals i l’Estat espanyol. Engarjolaran un president de la Generalitat acabat d’escollir? Evitarà amb aquesta maniobra JxC i ERC l’empresonament dels seus líders? Turull, Puigdemont, Sànchez, Junqueras i molts d’altres no agraden a l’Estat perquè fan olor de restitució, encara que a nosaltres no ens ho sembli i creguem que només fem que acatar el 155. Recordin que tot això també passa després d’haver cedit la iniciativa a l’Estat el 10O. Per tant, el context és més desfavorable del que molts es pensen quan demanen alegrement la lluna.
Avui el TS denegava la petició de llibertat sota fiança a Quim Forn, quan semblava que la cosa estava cantada. ERC anunciava que com a mesura de protecció apartaria els seus consellers de la repetició de Govern. Soraya Sáenz es vantava davant Ciutadans d’haver “desmantellat” les estructures d’Estat. Destruir i destruir, només saben fer això.
La reacció a la convocatòria de Roger Torrent ha crispat a PP i a Ciutadans. Inés Arrimadas s’ha referit al President del Parlament com a “Torrent” i ha dit que la decisió del republicà “degrada” la institució. La ciutadana diu que l’independentisme no té cap altre pla que ungir un “imputat per malversar fons públics amb una greu situació judicial”. Com si Jordi Turull fos un vulgar delinqüent equiparable als que hom pot trobar al seu soci de Govern a Espanya, el PP. Garcia Albiol, al seu torn, ha parlat d’una convocatòria que suposa un “frau de llei” i que “vulnera els drets dels diputats”. Ha anunciat que ha sol·licitat una reunió de portaveus per demà a primera hora per evitar un “atropellament de la democràcia”. Què s’està atropellant? Per què és irregular? Quins drets es vulneren? Prou ja.
I vostès, amb bon criteri, es preguntaran… però què ha dit la CUP? La Candidatura d’Unitat Popular ha reaccionat ràpidament, i a les 22:45h ha dit que es reunirà demà a les tres de la tarda (dues hores abans de la investidura) i no decidirà fins el darrer moment si dóna suport o no. Màxima pressió, màxima emoció i màxim respecte; els anticapitalistes segueixen fidels al seu ideari, malgrat que Llanera ha tornat a canviar les regles del joc. Imaginem que, si la CUP manté la seva abstenció, JxC i ERC, que sembla ser que han fet aquest pas sense tornar a comptar amb ells, deuen tenir una alternativa pensada, que suposem que podria passar per la dimissió de Puigdemont i Comín.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
