- Publicitat -
Els Jocs Olímpics d'Hivern de Pyeongchang (Corea del Sud) han començat aquest divendres amb una imatge insòlita: les dues corees desfilant en la cerimònia d'obertura conjuntament, amb la mateixa bandera. L'esdeveniment esportiu ha propiciat, a més, una trobada entre dirigents de les dues corees que ha acabat amb la germana de Kim Jong-un donant-li una carta manuscrita del totpoderós amo del nord de la península al president sud-coreà. En la missiva, el convida a reunir-se a Pyongyang.
Les olimpíades han portat a dos fets de distensió sorprenent entre els dos països, que tècnicament estan en guerra, i podrien obrir un nou escenari de més estabilitat i diàleg. La reunificació de la península encara és lluny, però la desfilada de les dues corees ha fet reflexionar molta gent: si això ha estat possible amb menys d'un mes d'antelació, què no és impossible. Res no és impossible.
Un dels conflictes latents del món que més por fan a la comunitat internacional podria haver vist el primer signe de desgel. I si extrapolem la situació aquí? El conflicte entre Catalunya i Espanya no és ni molt menys tan intens, ni té tanta repercussió, ni té el perill de la metxa bèl·lica que es podria encendre en qualsevol moment entre els dos països asiàtics.
No obstant, ni desgel, ni diàleg, ni negociació. Les dues parts en són responsables? Potser sí. Però hi ha una diferència clara: uns porten cinc anys demanant diàleg, demanant asseure's a la mateixa taula i poder parlar de tot sense apriorismes, mentre que els altres continuen girant l'esquena a una mínima distensió. Presó (o exili si es vol evitar) i Tribunal Constitucional continuen sent les dues receptes preferides de l'executiu de Rajoy.
Publicitat
