Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La bomba que s’acosta

|

- Publicitat -

Ja estan al cas? Mentre nosaltres seguim en la nostra petita bombolla queixant-nos dels pressupostos, dels trilers que es presenten a les eleccions espanyoles… mai hem de deixar de banda els factors internacionals. D’aquí a justament 10 dies se celebrarà una transcendental votació al Regne Unit, que alguns euroescèptics esperem amb candeletes. El Regne Unit marxarà de la Unió Europea? Poden seguir la pàgina que recopila totes les enquestes i elaboren una mitjana força fiable aquí. Segons aquesta, ara mateix hi hauria un vot favorable a la permanència del 43% i un contrari que seria del 45%. O sigui, que el Regne Unit, i ja veuríem si Escòcia, votaria a favor d’abandonar una de les institucions que més està arruïnant la població dels darrers temps, a més de tacar-se les mans de sang. És així.
 

D’aquí a 10 dies pot succeir quelcom que prové del Regne Unit que, de consumar-se, podria dinamitar-ho tot un altre cop. Això seria una boníssima oportunitat, novament pel moviment independentista. Mentre aquest compte enrere segueix el seu curs, els polítics d’aquí i d’allà segueixen fent campanya, una campanya que a més es veu tenyida d’estanqueres en motiu de l’Eurocopa de futbol. ERC ha utilitzat la polèmica ferroviària del cap de setmana per intentar esgarrapar algun vot a un eufòric En Comú Podem, que es proclama el partit que més ha fet pel dret a decidir. No sabem què és el que ha fet exactament, a banda de despistar els independentistes i fer-los tirar alguna pantalla enrere, o de pactar amb la “màfia” a Barcelona, i voler una “revolució” governant amb el PSOE de per exemple Susana Díaz, que defensa la Gran Coalició. La mà dreta d’Alberto Garzón, i número 9 d’Unidos Podemos, Sol Sánchez, ja ha advertit que no faran del referèndum català una línia vermella. Encara que sembli mentida, l’Estat ha trobat la manera de fer-nos tornar al passat sense que ens n’adonem.
 

Publicitat

Però el plat fort del dia ha estat el debat a 4 que han protagonitzat els 4 únics possibles presidents del futur govern d’Espanya, els dels quatre principals partits d’àmbit estatal. PP, PSOE, C’s i UP han debatut davant les càmeres de TVE, Telecinco, i Antena 3 sobre diversos aspectes de la governabilitat de l’Estat. Com era de preveure, Mariano Rajoy i Pablo Iglesias han sortit reforçats. L’actual president en funcions d’Espanya ha estat punyent en la defensa de la seva gestió i ha flaquejat en el tema de la corrupció malgrat haver exhibit moltes mesures de control. Fins i tot ha caigut simpàtic en algun moment, i ens ha sorprès amb una espècie de “Plan Marshall para África”. Oh! Pedro Sánchez ha estat molt erràtic. Perdut durant bona part del debat, ha hagut d’aguantar la veu d’Iglesias cada vegada que l’atacava “Nosotros no somos el adversario, Pedro, es el PP”. Iglesias ha sabut menjar molt bé la moral i l’espai electoral a un Sánchez que hi ha hagut moments en què semblava que llençava petons a la càmera, mentre Albert Rivera semblava un predicador al desert llençant acusacions a tort i a dret sense massa sentit, i amb hàbils respostes dels seus contrincants, quan s’han dignat a escoltar-se’l. En definitiva, hem passat una bona estona amb un debat polític de polítics del país veí que quan han parlat de Catalunya només han sabut formular discursos buits i gastats.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut