Unes municipals solen ser un termòmetre per mesurar forces entre els partits en termes generals, però els veritables protagonistes solen ser els candidats locals, que tenen picabaralles sense cap rellevància si és que no fossin dins d'una campanya electoral, agressions a banda. Tanmateix, aquest any és diferent. Es nota en l'ambient, ja que tothom vol sortir reforçat d'aquests comicis per encarar els plats forts de l'any en la millor posició possible. Tothom veu aquest cicle clau com el de les oportunitats.
Alguns el plantegen com el del plebiscit sobre la independència de Catalunya, d'altres com el de la supervivència per evitar l'enfonsament total, i d'altres com el de la revolució espanyola, com és el cas de Ciudadanos i Podemos. Sobretot els segons, com que encara no tenen cap implantació, s'ho juguen tot. Si aquest any els de Pablo Iglesias entren amb força a les institucions, els espera un futur interessant. Si naufraguen i no són tan decisius com desitgen, poden fins i tot arribar a desaparèixer.
És per això que Pablo Iglesias ha vingut a Barcelona aquest cap de setmana a vendre fum i populisme, i a escalfar els ànims. Li ha dit “màfia” a CiU, a qui ha etzibat: “Són els traïdors de la pàtria, que no embrutin la paraula 'pàtria'”. El populisme ha arribat més lluny, ja que ha afirmat ser sobiranista, ja que, segons ell, aquest concepte vol dir poder portar al teu avi a l'hospital i que l'atengui gent competent. L'estratègia és clara: barrejar-ho tot per tacar-ho i desprestigiar el moviment sobiranista, que ni molt menys és un partit polític, sinó dos milions de persones al carrer. Iglesias defensa que Catalunya no marxi d'Espanya, així que el candidat d'Esquerra, Alfred Bosch, li ha preguntat a Colau si donarà suport a les mocions de caire nacional que es discuteixin al Ple. També li ho ha preguntat a Xavier Trias, perquè la incorporació de membres d'Unió sempre genera dubtes.
En qualsevol cas, el debat local aquesta vegada s'està extrapolant a nivell nacional, amb alcaldables tant de CiU, ERC com la CUP venent-se com els del Sí a molts municipis. Això no seran unes primàries del 27-S, perquè cada poble és un món, però tothom és conscient que de cara a la fase final del procés, com més governs independentistes possibles, més optimista estarà la gent de cara a les catalanes, i més facilitats tindrà tot el projecte a l'hora d'enfrontar l'embat final amb l'Estat. És per això que tothom està una mica nerviós, des de la diminuta Marina Pibernat, fins al gegant Pablo Iglesias.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
