Si precisament divendres els explicàvem que el conseller Josep Rull demanava al ministeri el traspàs de la gestió de les vies de rodalies (vies i trens), la setmana següent, avui casualment, Rodalies ha viscut l’enèsima jornada caòtica. Més de 70.000 usuaris afectats i el centre de Barcelona convertit en una ratera pròpia del tercer món.
Sembla ser que aquesta vegada l’origen del problema ha estat la manca de manteniment d’Adif en una de les estacions abandonades existents a Barcelona (Bifurcació Vilanova, Marina), on s’hi havien assentat deu persones que hi malvivien i ho havien deixat tot ple de deixalles, matalassos i mobles vells. Adif ha negat que això es pogués produir, perquè l’estació és inaccessible, però els indigents de la zona han ensenyat els forats a la paret per on entraven els ‘habitants’ de l’estació fantasma. Ens trobem davant d'un cas de doble injustícia: d'una banda les arxiconegudes conseqüències de pertànyer a un Estat autoritari, corrupte i ineficient com l'Espanyol, i per altra banda, la veu de la consciència del capitalisme: la indigència essent la protagonista indirecta d'una desgràcia que ha afectat tot el país, com a deure pendent que ignorem terriblement cada dia.
Adif ha volgut eludir les seves responsabilitats en el manteniment de les seves instal·lacions (també les abandonades), acusant els mossos de no vigilar la zona, ni els accessos fortuïts. El president d’Adif, Gonzalo Ferre es justificava dient que ells ja havien detectat el problema i havien avisat la policia catalana, que no hauria fet res. Polèmica servida, mentre torna a reflotar el problema moral de la indigència, que s’ha trobat assenyalada com a culpable durant una bona estona d’aquesta nova aturada del servei. El cupaire David Fernández ho resumia molt bé en un tuit on denunciava la misèria moral de la societat en la que vivim: “En cas de culpa, culpi els pobres. Punyetera vergonya”. La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, ha deixat retratada la companyia també amb un altre comentari a les xarxes: “Hi ha qui no es responsabilitza de netejar. Però la culpa sempre és dels mateixos, els abandonats, l'últim mono. #Auva”.
Sigui com sigui, no és la primera vegada que la companyia espanyola deixa despullada la classe productiva catalana, amb una problemàtica de primer ordre. El govern Mas havia flirtejat diverses vegades amb la companyia francesa SNCF, i ara que es treballa en les estructures d’Estat, potser seria el moment de fer un pas endavant, més enllà de demanar traspassos que potser mai arribaran… fins que Catalunya esdevingui independent. Aleshores sí que més valdrà que tinguem ben vigilada la nostra xarxa de ferrocarrils, una de les infraestructures crucials perquè aquest país funcioni de manera autònoma, a més dels ports i els aeroports.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
