Tal i com es preveia, la Candidatura d’Unitat Popular ha decidit apostar per presentar-se amb una llista pròpia, “el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d'esquerres”. Ràpidament s’ha obert la porta a Procés Constituent, que prèviament ha aprovat presentar-se, si pot, amb la CUP (redreçant així el greu error de 2015 d’apostar per CSQEP), i al ‘sector Fachín’. Veurem què passa finalment, però està clar que toca eixamplar. La CUP ho ha decidit amb una pregunta arbre, on primer es preguntava per la concurrència o no a les eleccions al parlament. Hi ha ganes de fer-ho, i es nota. L’opció favorable ha guanyat amb el 91,6%. Recordem que en les primeres eleccions que es van presentar al parlament, la divisió era molt clara, i el ‘Sí’ va guanyar de manera molt justeta. La segona pregunta, un cop decidit el primer Sí, tractava de triar de quina manera es presentaven. La llista pròpia s’ha imposat amb el 64,05% de les paperetes. La llista unitària només ha calat entre el 12,59% de l’electorat intern, mentre que l’opció de la coalició intermèdia ha rebut el 21,72% dels suports.
Amb això, queda definitivament tancada l’opció de que les formacions independentistes es presentin a les eleccions en una única llista. La “llista de país”, no ha rebut el suport que bona part de l’independentisme desitjava, i el mateix PDECat ja ho ha començat a assimilar en la trobada que han mantingut Mas i Marta Pascal amb Puigdemont a Bèlgica. Els nacionalistes ja comencen a dibuixar el que serà la seva llista, on no hi haurà Marta Pascal, per deixar algú de pes al partit. Segurament ho van certificar fa un parell de dies amb la visita d’Anna Gabriel i Benet Salellas al centre d’Europa. Salellas deia avui que l’únic govern que reconeixia després d’aquestes eleccions il·legítimes era el de Puigdemont. Això ens ha fet reflexionar.
Que el Govern que hagi de sortir després de les eleccions, si l’independentisme guanya, hagi de ser el mateix que hi havia, seria el més just. Ara bé, es plantegen dues variants possibles: què farà ERC si resulta ser la llista guanyadora? Encapçalarà el Govern tal i com estava constituït cedint la presidència a Puigdemont, o bé voldrà agafar-ne el relleu? Molta gent ja ho començaria a llegir com un “aprofitament del 155 per benefici propi”. Si ERC tira per aquí, el PDECat i els seus consellers seguirien a Govern, o els republicans preferirien formar una coalició amb Catalunya en Comú i la CUP? L’altra variant possible és la següent: si segueix el govern legítim, i la CUP hi està d’acord, com diu, això vol dir que no entraran a Govern? Tampoc a la Mesa del Parlament?
La CUP no s’ha mullat prou en aquests anys. Efectivament, ha fet un munt de renúncies programàtiques i ideològiques que tot Catalunya avui agraeix enormement, començant per la pressió fins a forçar el pas al costat de Mas, i l’acceptació d’uns pressupostos autonòmics a canvi d’un referèndum que ens ha dut força enllà. Però, per contra, els anticapitalistes no han volgut assumir cap responsabilitat ni a Govern ni a la Mesa del Parlament. Això ha provocat que Junts pel Sí i la presidenta Forcadell s’hagin sentit força sols en moments clau en la Mesa més complicada de la tota la democràcia recent, i el Govern independentista no ha pogut comptar amb el plus de la força de desobediència i de valor de la CUP. En canvi, ens hem hagut d’empassar gripaus com Santi Vila, Jordi Jané, o d’altres personatges de dubtosa reputació.
La CUP és un projecte municipalista, sí. Però cal aquell punt més d’implicació per tenir un govern de concentració nacional realment fort que ens dugui, si es que es vol, a assegurar i consolidar durant els propers mesos la República. Cal recordar que la seva presència permetria que el seu discurs rupturista es pogués adaptar a la realitat del combat contra Espanya des de les institucions, i participar de les decisions més importants. Cal que traslladin la bona imatge de gestió municipal al país, en un moment excepcional, i no que s’ho mirin des de la comoditat dels escons de la oposició. Catalunya els necessita i potser només ells poden verificar amb claredat i des de dintre si s’està treballant realment o no en les estructures d’Estat.
Si l’independentisme guanya, els propers mesos seran molt importants per veure si realment es vol la independència o no. Cap fred i mirada llarga que diu el savi. Vicent Partal, el director de Vilaweb, recordava fa un parell de dies que Irlanda, Israel, Croàcia i Eslovàquia no van poder aconseguir el control del país després de declarar la independència fins al cap de 6 mesos (Eslovàquia), com a mínim, i prop de 36 el més tardà (Irlanda).
En un altre ordre de coses, l’altra notícia bomba han estat els resultats de la votació interna a Barcelona en Comú. La militància dels comuns barcelonins ha decidit de manera bastant més ajustada que els independentistes trencar el pacte de Govern amb el PSC, per la deriva totalitària que han emprès amb el suport al PP al 155 (54% a 45,68%). Curiosament, això ha encès els ànims als dirigents d’ICV, i als podemites més rancis. És clar, els ecosocialistes sempre han estat l’eco dels socialistes, i Barcelona n’ha estat l’exemple més clar tradicionalment. La maniobra, realitzada justament ara, busca un cop d’efecte clarament electoral a la candidatura de Xavier Domènech, però la lluita interna amb un Podemos minvat i una ICV rabiosa pel tacticisme electoral clàssic dels llocs a la llista, serà una olla de grills. Les paraules de la lideressa Colau, demanant ahir que els presos polítics siguin alliberats perquè han de “donar la cara”, no ajuden.
Durant els propers dies, a banda del mercat de fitxatges electoral, l’atenció començarà a situar-se també en la marxa a Brussel·les que s’està gestant des de l’independentisme prevista pel 7 de desembre. Avui un miler de persones han protestat a la capital d’Europa pels presos polítics, acompanyats dels consellers Serret, Comín i Ponsatí. Cal tenir en compte que a Brussel·les hi ha una manifestació cada dia, però la mobilització independentista nombrosa posarà un altre granet de sorra al fràgil recipient de vidre republicà.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
