La CUP se sent protagonista. S’agraden i ens ho han fet notar en una conferència de premsa multitudinària quan els diputats electes de la formació han assenyalat que estan al centre del debat. La formació alternativa s’ha trobat amb què els resultats del 27S els han deixat en una situació central on ara tothom els escolta quan sempre se’ls ha ignorat. “Som els que hem rebut més”, assenyalaven en un to entre contundent, agressiu i amb aquest tic victimista.
Amb l’esquerra anticapitalista amb la clau del govern, l’atenció dels mitjans i del país era màxima. Les expectatives però, s’han anat diluint quan la compareixença ha estat més aviat un míting que no pas l’anunci d’un acord concret. Però tampoc l’esperàvem. Hi ha negociacions discretes enmig, i un procés judicial endegat contra un president que ningú no sap com acabarà. De fet es preveu una multitudinària mostra de suport de càrrecs electes del país el mateix 15 d’octubre a Barcelona. Els alcaldes i regidors acompanyaran amb tot aquell qui s’hi vulgui sumar, el president Artur Mas a declarar, i això pot posar el dit al botó del detonador, a punt perquè Catalunya premi el botó vermell de la revolta.
La CUP, amb el to contundent que comentàvem, ha volgut denunciar les pressions a què han estat sotmesos durant els darrers dies. I avui han fet una jugada intel·ligent fent una gran finta a la munió de periodistes que esperaven la resposta a la pregunta del milió. Els diputats anticapitalistes han desgranat poc a poc la seva postura respecte al nou país, i en destaca per sobre de tot la voluntat de transformar aquest parlament “autonòmic” en una veritable Assemblea Constituent. Desobediència al TC, al Congreso i l’Estat espanyol que oprimeix la nostra gent més necessitada. Tot una bona notícia pels pessimistes i la gent que dóna per enterrat el procés amb cara de resignació. L’esquerra alternativa diu que això no va de canviar una bandera per una altra, ni de crear una mini Espanya. Es tracta de tenir les eines per crear aquest nou país just per a les persones. I això és impossible de fer sense la indepència.
La CUP s’ha mostrat en tot moment fidel al procés, han repetit una vegada i una altra que no faran descarrilar res, com escampa l’unionisme d’aquí i d’allà. “El ‘qui’ ve un cop forjat l’acord pels nous temps”, ha dit Anna Gabriel. “I no hem variat la nostra postura amb el que hem dit abans, durant i després de la campanya”, ha reblat. La Candidatura d’Unitat Popular no es defineix respecte al presidenciable, però ha deixat molt clar que qui ha guanyat les eleccions és el ‘Sí’, després Junts pel Sí i la CUP, i finalment, Junts pel Sí, com a llista més votada que tindrà la potestat -que respecten-, de formar nou govern. Un nou govern que haurà de ser inclusiu amb tothom.
En resum, res de nou. Primer el què i després el qui, tothom mutis i a la gàbia i a seguir negociant. Està clar que les negociacions soterrades segueixen i que tothom està ara pendent de la feina que facin els jutges. Haurem de seguir mantenint l’espelma encesa.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
