Avui és el 76è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, a mans del franquisme més terrorífic. Els fills d’aquesta gent segueixen ostentant el poder impunement, sense donar cap opció a la rectificació. L’Estat espanyol segueix sense anul·lar tots els judicis sumaríssims, ni demanar perdó a les víctimes. És per això que la Generalitat ha pres la iniciativa i ha declarat el 15 d’octubre el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil. A més, el dia 19, el Govern tirarà endavant amb una anul·lació des de Catalunya dels judicis del franquisme.
Cal agrair a En Comú Podem la voluntat expressada, també, per Xavier Domènech de portar aquesta causa al Congrés, on segurament tornaran a rebutjar-la. Que la prudència no ens faci traïdors, però. Lluís Companys, va ser un president capaç d’unir la revolta social amb la nacional. Li va costar la vida, però. Aquest, segurament és el preu més car que els catalans hem pagat per defensar les llibertats del nostre país, i el que segurament (tampoc caldria arribar a aquest extrem) no estarien disposats a pagar els comuns. Els liles han d’entendre que la revolució nacional va lligada amb la social, i quan aconseguim la llibertat com a país, podrem optar a intentar aconseguir la llibertat com a classe. Perquè amb Espanya no hi ha res a fer.
I tampoc hi ha res a fer amb el PSC. No els hem anomenat, però ho hauran deduït: a les set del matí, Esquerra Republicana ha liderat la tradicional ascensió al Castell de Montjuïc, amb el PDECat, el Govern i el Parlament també han realitzat al matí la seva, juntament amb entitats i d’altres partits. Però el moment més repugnant ha estat quan el PSC ha realitzat la seva pròpia ofrena floral, de mans dels dos candidats, Miquel Iceta i Núria Parlon, en plena jornada electoral. Saben que el PSC votarà al Congrés a favor que es jutgi a demòcrates –com bé recordava Quim Torra- per haver posat les urnes? Què hi fan, doncs, fent una ofrena al president màrtir? A l’home que va ser afusellat per defensar les llibertats de tot un país (salvant les distàncies i el context)? Pura hipocresia.
Els deia que aquest partit celebrava avui el seu procés de primàries… I el resultat ha estat el de seguir com sempre. Miquel Iceta ha aconseguit la reelecció com a primer secretari amb un 54% dels vots, pel 46% de Núria Parlon. Conclusió: si algú es pensava que podia haver-hi alguna renovació en el posicionament dels socialistes catalans, haurà d'esperar uns anys més. Si la formació encara existeix.
El més imminent, però, és que Iceta tindrà sobre la taula en pocs dies la disjuntiva de desobeir el PSOE i votar 'no' a una hipotètica investidura de Rajoy -ningú dubta que Ferraz apostarà per l'abstenció, només falta veure si són els populars qui rebutgen el suport per anar a terceres eleccions-, o bé baixar-se els pantalons per enèsima vegada i continuar sent una branca ara més irrellevant que mai del socialisme espanyol. Algú té dubtes sobre què acabarà fent Iceta?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
