No hi ha dubte que per l’Estat espanyol, l’objectiu de la independència com a fet possible és il·legítim i il·legal. No es pot concebre. Podem ser independentistes de boqueta a totes les tertúlies que vulguem, però no ho podem desitjar com a fet real. Està prohibit. L’arquitectura de l’Estat està pensada per no permetre aquest objectiu de cap de les maneres: actualment no hi ha cap via legal real que permeti que Catalunya, en cas de voler ser independent, com ha succeït, ho pugui ser de manera efectiva. El 155 només ha estat la plasmació que qui mana és Madrid, i que amb la llei, en realitat, poden fer el que els roti estigui permès o no.
No s’hi val l’argument de la reforma constitucional. Catalunya no té prou pes demogràfic com per liderar això al parlament espanyol, i els partits que tenen la missió de salvaguardar la unitat d’Espanya (principalment PP, PSOE, Cs i en menor grau Podemos) no tenen cap intenció de cedir ni un gram de sobirania a aquesta part de la perifèria que exploten com volen. De tot això avui n’hem vist un nou exemple: Enric Millo ha fet una espècie de balanç del que ha fet el Govern espanyol amb el 155 a Catalunya, penjant-se totes les medalles, i ha deixat anar una cosa que potser a vostès els ha passat desapercebuda, quan s’ha referit a tancar el nou web que ha obert Puigdemont on es refereix a Govern de la República. “Les autoritats policials i judicials han desactivat moltes pàgines. Quan tenen un objectiu il·lícit, es procedeix a la seva desactivació, i previsiblement es farà el mateix amb aquesta“.
Si fem un repàs a les pàgines que ha tancat la Guàrdia Civil, ens trobarem tot de webs vinculades al referèndum de l’1 d’octubre, i també webs com la de l’ANC, que encara no han estat restablertes, per cert. I quin objectiu persegueix el web de l’ANC? La independència, evidentment. Amb aquesta premissa, la gent està agafant finalment por a dir quelcom que els pugui suposar privació de llibertat, i així poc a poc l’Estat va minvant la llibertat d’expressió independentista. Els nostres polítics han de mesurar molt el que diuen si no volen acabar a la garjola o plens de querelles. Els que pitjor ho estan passant, els que estan a la presó; o Forcadell, que hi ha passat una nit, es veuen obligats a agenollar-se i la caverna aprofita per acabar-los d’humiliar amb la calúmnia de portades i centenars de titulars dient que els independentistes deserten. Quina vergonya, quina mentida, quanta manipulació. Si en aquest país existís la llibertat d’expressió no hi hauria els Jordis a la presó, per exemple. I si hi hagués separació de poders, cap polític català hagués trepitjat la presó ni hagués hagut de marxar a l’exili. Què haguessin dit ells després de setanta dies de dormir en una cel·la? Vinga, va!
Tornem a Millo. En el seu teòric balanç, cínic, ha dit que l’Estat ha reactivat les polítiques socials de la Generalitat que el Govern escollit per les urnes havia abandonat. Va, que ja no estem en campanya. El PP, el partit més antisocial del regne (juntament amb Cs) dient que ha reactivat les polítiques socials de la Generalitat que s’havia carregat prèviament mitjançant recursos al TC. Brillant. Al poble, el nostre alcalde, un socialista que porta més de 35 anys al poder fa el mateix: primer m’ho carrego tot i genero un conflicte i després em presento com el gran salvador. Política de cultura espanyola, en definitiva. Contra més informats estem i més cultura tinguem, els combatrem millor.
I nosaltres què podem fer? Denunciar, en primer lloc que l’Estat espanyol no és democràtic allà on puguem. Avui se li ha denegat a Oriol Junqueras la petició de participació en els plens de constitució del Parlament i d’investidura del president. Es dóna el cas que aquestes peticions sí que varen ser ateses el 1987, quan Juan Carlos Yoldi (pres etarra) va presentar-se amb el permís del ministeri al debat d’investidura a lehendakari. A Junqueras també se li ha denegat que pugui ser traslladat a una presó catalana, o com a mínim se li ha notificat que ho discuteixi amb l’autoritat penitenciària. Vergonyós. Com ja sabíem, a l’Estat li fa més por l’independentisme català que el terrorisme d’ETA. Potser perquè l’un és un somni possible i l’altre un atzucac horrorós.
Però cap on anem? Ningú no ho sap. A la gent li bull la sang, però ningú no sap què fer, ni com fer-ho sense visualitzar-se gaire, ja que la possibilitat de presó ja és real per a tothom. Per això segurament ara ens calen més CDRs i menys floretes, espelmetes o llacets. I més moral. Capacitat de resistència. Entre línies, els independentistes com ara Forcadell o Mundó que es van apartant de la cursa, van dient que aquesta és una cursa de relleus la durada de la qual no sabem, i això ens inquieta. Per tant, com diu el savi, no descartem tampoc que l’estratègia pugui ser dir una cosa, pensar-ne una altra i fer-ne una tercera.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
