- Publicitat -
La llibertat d'expressió torna a ser tema de conversa a l'Estat espanyol. Sí, l'any 2018. Dos decisions que coarten la llibertat d'expressió han tornat a treure la careta a un estat que es nega a ser del segle XXI. D'una banda, el Tribunal Suprem ha confirmat tres anys de presó per al raper Valtonyc per delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Les lletres eren dures, però justificaven enviar un artista a la garjola?
Si el Suprem últimament ha indignat molt bona part de la societat catalana mantenint quatre polítics i líders independentistes a la presó, ara és capaç d'indignar la resta de l'Estat. Sobretot, els més joves, cosa que a la llarga li pot passar factura a l''establishment' que fins ara sembla inamovible, per molt caduc, anacrònic i allunyat dels nostres temps que sembli. El més impressionant és que de moment res canvia i Podemos, que era l'eina, de moment ha fracassat. Però fins quan ho podran aguantar?
L'altra polèmica decisió que ha sacsejat la societat aquesta setmana ha estat la retirada de l'obra 'Presos Políticos de la España Contemporánea' de l'artista Santiago Sierra de la fira d'art contemporani madrilenya ARCO. A instàncies dels organitzadors, la direcció d'IFEMA (gestionat en part per la Comunitat de Madrid), el recinte que acull la mostra, l'ha retirat. O censurat.
El treball recollia 24 fotografies pixelades de persones considerades com a presos polítics, com ara Oriol Junqueras, Jordi Sànchez o Jordi Cuixart. I ni això s'ha permès, ni una expressió artística d'una realitat que, per molt que es vulgui tapar, existeix en ple segle XXI. El soci de Jaume Roures a Mediapro, Tatxo Benet, ha comprat l'obra i té la intenció de passejar-la per diversos centres, començant pel Museu de Lleida, d'on es van espoliar desenes d'obres d'art cap a Sixena el desembre passat.
Volien tapar el debat dels presos polítics? Doncs ara tenen una ona expansiva de la qual poden sortir mal parats. Fins i tot galeristes internacionals s'han mostrat astorats per la mesura, comparant aquesta censura amb les que fan els països on manen amb mà de ferro xeics àrabs. Un “acte juràssic i medieval”, han arribat a dir. La notícia fins i tot ha arribat a diaris com el NYTimes o el The Guardian, que tiren una mica més de terra a sobre d'aquesta Espanya postfranquista que, a cada dia que passa, està una mica més sepultada.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
Publicitat
