Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La llista unitària unionista

|

- Publicitat -

En un diumenge de cel gris, Manuel Valls i Enric Millo han animat la festa. El presumpte candidat a l’alcaldia de Barcelona, ha concedit una entrevista a Ricard Ustrell, on ha estat preguntat, òbviament, per si serà candidat a l’alcaldia de Barcelona. L’exprimer ministre francès, en un català nadiu amb aquell accent afrancesat que per la ràdio li donava un cert to d’intel·lectualitat, ha dit que ell es veu encapçalant una coalició unionista que inclogui tant Ciutadans com d’altres partits com ara el PSC. No està malament, Valls no es posarà al capdavant d'un projecte com aquests si no és amb les màximes garanties d'èxit. Una proposta certament interessant i que posaria les coses bastant més emocionants del que ara mateix ja estan. Això complicaria també la continuïtat a Ada Colau, però també als independentistes.
 

Precisament una suposada llista unitària unionista, de la que el PSC ha renegat però sense tancar-li la porta (Iceta sap que no té cap opció a l'alcaldia i que Ciutadans se'ls menjarà), ha suscitat a Catalunya Ràdio cercar la resposta dels independentistes. Per sorpresa nostra, aquesta no ha vingut ni d’ERC, ni del PDCat, ni de la CUP. Qui ha valorat l’entrevista a Manuel Valls, que per cert, no ha sabut respondre quants barris hi havia a Barcelona ha estat Jordi Graupera. Graupera és el filòsof tertulià que està intentant promoure una llista unitària independentista que presumiblement voldria liderar. Aquesta ha estat la primera resposta que ha ofert Catalunya Ràdio en la típica roda de reaccions dels partits a les declaracions d’un polític o un partit. Després si, han vingut ERC, PDECat… No s’entén massa, doncs Graupera no és pas cap actor polític (encara) de l’esfera política barcelonina, la seva reacció s’hauria d’haver situat després de la dels partits.
 

Publicitat

Ara bé, el que proposa Graupera és necessari? Aquesta és la gran pregunta que s’haurien de fer els partidaris de la República. I ja tornem a ser en el debat de sempre, altra vegada. Segurament, la proximitat de les eleccions i la superació o no dels recels entre uns ‘indepes’ i els altres marcarà el destí final de l’estratègia conjunta. Recordin que, a Barcelona, normalment qui guanya acaba essent qui governa. Caldrà tenir-ho en compte.
 

Enric Millo ha complementat aquest diumenge de declaracions controvertides advertint que la composició d’un nou Govern català efectivament aturarà el 155, però que això no voldrà dir que no el puguin aplicar de manera focalitzada quan els convingui, prèvia autorització del Senat (suposem). O sigui, que faran el que els doni la gana. Tanmateix, això que diu Millo és el reconeixement implícit que no han aplicat bé el 155, a la vista de com han anat evolucionant els fets. El PP està en hores molt baixes a Catalunya, mentre a Espanya ja estan en caiguda lliure. Ahir, Xavier Garcia Albiol, el pitjor candidat de la història del partit al Parlament va fer una actuació ben desbocada al FAQS de Laura Rosel a TV3. Sembla que res anés amb ell i el públic se’n reia com si fos un mico engabiat al segle XIX. Efectivament, el partit ja li està buscant substitut activament per si de cas hi hagués convocatòria d’eleccions. I sona el diputat Alejandro Fernández.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut