El ressò de la manifestació pro-refugiats encara s’ha allargassat avui tant a la premsa catalana com a la internacional. A l’espanyola ha ocupat un segon pla sospitós. Senyal que consideren el fet negatiu per a la unidad de España. És clar, el fet que Catalunya s’hagi situat aquest cap de setmana com una dels països més conscienciats amb la crisi migratòria li dóna uns valors i una imatge d’obertura al món que trenca amb l’estereotip de nacionalisme excloent.
És molt positiu pel sobiranisme que Catalunya hagi demostrat per què vol la independència: no només per fer un canvi de banderes, sinó per ser realment un país més compromès amb la humanitat que l’Estat. Per això, es fa del tot incomprensible que qualsevol independentista estigui en contra de la marxa d’aquest dissabte. Prefereixen que Europa relacioni el país amb Le Pen? Lamentable. Évole a part, a qui és encara més vergonyós que li atorguem un poder i una influència que no té desistint d’anar a la manifestació per culpa seva.
D’altra banda, els temes que han animat el diumenge han estat relacionats amb la suposada feina amable del govern espanyol per desactivar el referèndum. Enric Millo a TV3 ha defensat que hi ha contactes secrets entre la Moncloa i la Generalitat a tots els nivells, tot i que el Govern ho ha negat una estona més tard. A més, avui El País publica que Rajoy estaria pensant a fer una contraproposta a Puigdemont amb solucions per gran part dels 46 punts plantejats pel català a canvi que el referèndum es freni. A banda, també oferiria celebrar de tant en tant consells de ministres a Barcelona i fins i tot ampliar algun museu espanyol tipus El Prado a la ciutat comtal. Tot molt útil i transcendental per la vida dels catalans.
En el cas inversemblant que aquesta història que els de Rajoy han venut a El País sigui certa, arribarà tard. La maquinària ja està engegada i no hi ha qui l’aturi. Si ho haguessin fet el 2013, quan el procés acabava de començar, alguns convergents (i potser fins i tot republicans!) s’ho haurien pensat. Per començar, potser Artur Mas. Però ara, a les portes del referèndum, seria inadmissible actuar com tradicionalment ha fet el PNB i CiU, peix al cove. És molt impensable que puguin enganyar algú a aquestes alçades, sobretot perquè el president és ara Carles Puigdemont i la CUP és, agradi o no, una de les guardianes més insubornables del referèndum.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
