Avui hem assistit a una magistral lliçó de com construir una gran mentida d'estat a través d'un relat absolutament fals, en una compareixença d'un ministre al Senat. Parlem d'un tema tant crític com varen ser les pallisses de l’1 d’octubre. El ministre Zoido ha donat avui explicacions de l'actuació de l'Estat aquell dia, per què van actuar amb aquella brutalitat, i quin cost va tenir mantenir els piolins als vaixells tres mesos. Prenguin nota, Madrid vol vendre el seu relat i farà servir, com sempre, tots els resorts mediàtics possibles. Serà difícil que ens entabanin perquè els qui realment hi vàrem ser (dos milons de persones), vam veure amb els nostres propis ulls què va passar.
Comencem pel final: 87 milions. Això segurament deu ser 40 vegades el cost de la organització del referèndum, si fa no fa. Aquesta deu ser l’única veritat que ha explicat el ministre espanyol que, a partir d’aquí ha exposat el relat oficial que s’ha cuit des de la Moncloa i que avui ha venut en un exercici de cinisme mai vist fins ara i que hauria de donar la volta al món, situant el Govern de l’Estat al marge de la democràcia. Advertim que, si no l’han pogut sentir i busquen la seva exposició, els bullirà la sang. La construcció que s’ha muntat del que va passar és criminal. Si no volen menjar-se les ungles, llençar una ceràmica al terra, o la vaixella sencera, poden seguir la crònica que ha fet la periodista Ruth Gumbau a twitter i que ha esdevingut tendència.
Bàsicament, Zoido troba l’origen de tot en les famoses sessions plenàries del 6 i 7 de setembre, on diu que va haver-hi una escala de “radicalitat, desobediència i tumults en la comunitat catalana”. Explica que els agents es van haver d’amagar dins la Seu d’Economia per por a la gent del carrer, temien per la seva integritat física, vaja.
Sobre la jornada de l’1 d’octubre, la idea era protegir els precintos, i desmereix la gent que es va quedar a protegir els col·legis, amb activitats durant la tarda i nit anterior. Es queixa de l’utilització de nens, i diu que durant la jornada de l’1O van procedir a tancar 113 col·legis. El ministre espanyol, ignorant el tema del cens universal, ha dit que li va estranyar que hi hagués més vots que persones censades en algunes escoles. Zoido ha fet enervar els diputats independentistes assistents quan ha afirmat que les actuacions policials van ser absolutament necessàries i es van fer de tal manera que tinguessin el menor impacte en la gent de peu. El problema, segons el titular d’Interior, és que davant es van trobar persones radicalitzades infiltrades entre la gent que havia anat a votar pacíficament.
Quines persones radicalitzades? Zoido diu que van haver-hi agents ferits, que es va emprar la força perquè la gent que hi havia era violenta, que va generar un clima de crispació, i que les forces de seguretat estaven per cumplir una missió d’ordre públic. També s’ha queixat de la passivitat dels Mossos els quals, per cert, no van provocar cap incident violent i van aconseguir tancar més escoles. En resum: “Las actuaciones de las fuerzas de seguridad lo hicieron de manera ejemplar, en condiciones muy difíciles, para la defensa del bien común y la ley. La actuación fue legítima, profesional y proporcionada”.
Li han plogut crítiques en major o menor grau de tot arreu. El relat és del tot fal·laç, i la premsa internacional va omplir pàgines i pàgines de diaris sobre el tema, encara que Espanya ara digui que tothom els donava suport. Zoido ni tant sols ha sabut donar crèdit al com és possible que no trobessin ni una sola urna. De fet, ha arribat a dir que no les van trobar perquè buscaven les homologades. Les xarxes s’han omplert de fotos amb urnes de votació oficials d’altres països que semblaven veritables cubells d’escombreries.
De ben segur que Zoido hi ha posat més maldat que ignorància, però els fets i les proves són per tot arreu, i l’1 d’octubre, acabi com acabi finalment serà el malson més gran de l’Espanya moderna. Avui hem sabut també que Junqueras torna a insistir amb el trasllat a una presó catalana i el dret que té a participar en la sessió d’investidura del president de la Generalitat. Puigdemont i els consellers a l'exili ja han sol·licitat també la delegació del vot. El que està passant en aquest país és molt gros i, ara que comencem a recuperar el Parlament, no podem deixar-ho estar. Qualsevol govern d'un país realment democràtic ja hauria dimitit, però a Espanya s'hi val tot, sang inclosa.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
