“Tenim la consciència tranquil·la, hem fet el màxim possible”, és l’opinió que ha emès avui l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en relació al conflicte amb TMB. Són declaracions impròpies, ja que la vaga “desproporcionada”, com ella mateixa ha qualificat, no s’ha aturat i demà comença el Mobile World Congress, l’esdeveniment que ella volia treure’s de sobre i que ara ha de tolerar i defensar com a alcaldessa d’una capital d’abast mundial. Les declaracions són desafortunades perquè no es pot tenir la consciència tranquil·la, quan demà aculls un esdeveniment de primer ordre mundial, i tens el transport públic en situació de caos. Una segona lectura que es pot fer és que la ‘nova política’ sembla poc efectiva a l’hora d’entendre’s amb aquells que els han elevat al poder: la classe treballadora. De messies no es viu tampoc.
Fins que no hi hagi noves eleccions municipals no es podrà valorar si el fenòmen Colau es manté, va a la baixa o segueix pujant. De moment, la darrera enquesta publicada avui mateix ens dibuixa com podria ser el Congrés espanyol si hi tornen a haver eleccions. PP baixaria 4 escons, Podemos 9, PSOE en pujaria 3 i Ciudadanos 10. 10? Sembla ser que els responsables de Sigma Dos, l’empresa que ha confeccionat l’enquesta estan vinculats a la formació taronja, un partit a qui el 20D se li preveien uns grans resultats, i després va resultar que estaven inflats. El mediatisme espanyol torna a emprar la mateixa tàctica per esperonar al PSOE a que tanqui una aliança amb Ciudadanos i el PP, abans que convocar noves eleccions, uns comicis que deixarien les coses amb força probabilitat igual que ara. Idò, com ens afectaria tot això a nosaltres? De moment, anem fent camí.
Afortunadament però, no caldrà que fem camí amb Josep Manel Busqueta, l’economista de capçalera de la CUP que va arribar a diputat agitat per les masses populars, i ara després de plegar ha renegat de la institució que va donar-li el privilegi de representar el seu país, Catalunya –si realment se l’estima-, a més d’un molt bon sou a l’abast de poca gent. Busqueta deia aquesta setmana que s’havia de trencar el pacte amb JxSí perquè s’havia fet president un convergent (la dreta, etc, etc) i que el Parlament era una “merda”. Impresentable, sort que una persona com aquesta que mostra aquesta manca de respecte per un Parlament que lluita contra un Estat totpoderós per la llibertat del seu poble, ja no ocupa un escó. No hi ha revolució sense independència, i no hi ha poble sense transigència ni sense transversalitat. Hem d’aprendre a respectar –ens agradin o no- els que no pensen com nosaltres, perquè amb ells farem el nou país on fins i tot la gent que avui està en contra de la independència hi viurà. I això és molt important perquè el governant ha de governar per tots. Mentrestant, ell es pot seguir alimentant de les tertúlies, d’on en traurà un bon negoci.
Qui també començarà a fer camí, d’aquí a nou dies serà Arnaldo Otegi, el pres polític basc ha rebut avui la visita de Joan Tardà i David Fernández, a nou dies de la seva excarceració. Els independentistes catalans, que han anat avui a veure’l a la presó de Logroño, han dit que portaven 6 anys perseguint les autoritats espanyoles perquè els deixessin fer aquesta visita i només han cedit ara, i perquè ja estan a punt d’alliberar-lo. Lamentable. El Cas Otegi i el seu empresonament és la representació més plàstica i gran de la por que ens té a nosaltres i als separatistes bascos l’Estat espanyol. I Otegi la farà ben grossa, perquè s’està preparant una rebuda multitudinària al líder per d’aquí a nou dies. Les xarxes ja fa dies que van plenes amb el compte enrere. Empresonar un líder a qui han comès l’error de transformar-lo en un símbol, i ara quan surti buscar la manera d’inhabilitar-lo és por. Por a la llibertat, por a la fi del modus vivendi de les elits espanyoles. Per això Soraya ens envia cada divendres al Tribunal Constitucional. Por. Aquesta és, per deducció lògica doncs, la revolta de veritat, la necessària i la imprescindible per a nosaltres. Que algú li expliqui ara això a Ada Colau i que s’hi apunti, perquè també la necessitem.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
