El govern espanyol ha celebrat avui la famosa Conferència de Presidents autonòmics d’Espanya en la qual, com els hem estat explicant, no ha comptat amb la presència ni de Catalunya ni d’Euskadi. La Conferència, un òrgan que gairebé no es convoca mai, és l’expressió més plàstica del que és l’Estat de les autonomies: el café para todos, on les nacions històriques de l’estat queden diluïdes en una espècie de marasme que es transforma en una gossada controlada per l’Estat. Una de les grans decisions que s’han pres (totes estaven precuinades) és que el PSOE vetarà tot allò que es negociï de manera bilateral entre l’Estat i Catalunya. És clar, els presidents autonòmics s’enerven perquè creuen que Catalunya es creu que està per sobre de tot això.
 

És normal. Catalunya té l’aspiració de convertir-se en un Estat i la trampa de la Conferència de Presidents no ens serveix per res ara mateix, com explicava el president Puigdemont ahir en la seva renúncia a assistir-hi. El marc de relacions de Catalunya ara mateix és i ha de ser la conferència que impartiran Puigdemont, Junqueras i Romeva al Parlament Europeu la setmana que ve, i les relacions de primera divisió amb altres estats. Durant els darrers 30 anys, Catalunya ha perdut el temps barallant-se per les engrunes del pastís amb Extremadura, l’autonomia per excel·lència que se situa a les antípodes del Principat dins l’organigrama espanyol. I Rajoy, Soraya i qui sigui ja poden vendre’ns que hem perdut una oportunitat de diàleg, perquè l’únic diàleg que hem de tenir amb l’Estat ja només pot ser la negociació d’un referèndum, o bé la del repartiment d’actius i passius de la nova República. I ja està.
 

Catalunya està concentrada en tirar endavant, doncs, el projecte de la nova República. És per això que és crucial viatjar a explicar el projecte a Europa, però també negociar bé els propers pressupostos amb els quals hem de fer la transició de l’autonomia a l’Estat. Avui CSQEP i el PSC han acusat el govern de no voler apujar l’IRPF a les rendes més altes, fent una proposta superior a la de la CUP, i han afegit que si ells governessin ho aplicarien. És clar, des de l’oposició és fàcil llençar promeses al vent, però els qui els hem vist governar (CSQEP a través d’ICV), ja sabem de quin peu calcen.
 

Amb mentalitat autonomista no anirem enlloc. Puigdemont fa molt bé de seguir fent via cap al referèndum sense deixar cap forat al més mínim dubte. «Som insubornables. No ens deixarem subornar per res. El nostre compromís és indefallible.» El president de la Generalitat es mostra molt més ferm en el seu propòsit que el seu antecessor, i la societat catalana comença a rebre aquesta onada de confiança que li transmet el govern. Puigdemont ha abandonat els eufemismes que utilitzava Mas, ha clarificat el discurs i l’objectiu, i ha anat presentant alguns resultats. No s’ha de desmerèixer, però, la feina prèvia. Nogensmenys, ara el govern ara sí que dóna clares mostres de viatjar a tota vela!


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí