I finalment, habemus pregunta que Unió farà a la militància el 14 de juny: “Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?” I, com si fos un desplegable, desgrana sis punts, entre els quals destaquen tres:
Sobirania: “Sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya”.
Diàleg: “Gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència”
Seguretat jurídica: “Garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat”.
Complexa. Enrevessada. Buida. Confusa. Contradictòria. Enganyosa. La pregunta es pot definir amb molts adjectius, però en cap cas amb la paraula ‘clara’. Ara, la voluntat sí que és clara: frenar l’independentisme, intentar fer-lo caminar més lent, és a dir, boicotejar-lo. Si aquesta pregunta és avalada per la militància, és evident que la intenció de Duran i Espadaler és continuar amb CDC. “Voleu que Unió continuï amb el procés…”, això passa per continuar a la federació, però per la pregunta-desplegable que segueix, la intenció és indubtable: continuar sent la crossa que Convergència i, de rebot, la resta de l’independentisme, ha d’arrossegar.
En altres paraules, Unió té la voluntat de seguir sent el Cavall de Troia del procés. Si sobreviu al vot de la militància i el seu soci manté la coalició, s’haurà de rebaixar el preacord CDC-ERC. Això ja de per si dinamitaria el bloc sobiranista. Però fins i tot en cas que Duran s’empassés el full de ruta, la primera decisió que hauria de prendre el Parlament ja xocaria amb la pregunta que ha plantejat aquest dimarts Espadaler i la veu d’una UDC reticent a qualsevol decisió unilateral enterboliria tot plegat, ja que a aquestes alçades ja no hi ha cap altra solució.
Defensar com a únic full de ruta per avançar el diàleg és dinamitar-ho tot. Fa impossible avançar i ens aboca a un bucle infinit. Espanya mai farà cap gest si sap que Catalunya mai estarà disposada a fer res unilateral. És com aquell gos indefens que borda amb bogeria però té la pota lligada a un arbre. Així, la direcció planteja un boicot en tota regla, que no ha de venir de nou si recordem tots els postulats del president de la formació, Duran i Lleida, des que ja va voler canviar el sentit de la manifestació que ho va canviar tot el 2012.
Aprovarà la militància el dia 14 aquesta pregunta trampa? La direcció ha tingut problemes per validar la proposta de la cúpula (al final, 17 vots afirmatius, 9 contraris i una abstenció). En una votació en què tenen veu uns 5.000 militants, el miler , com a mínim, d’independentistes del partit es farà sentir. Ara bé, tot el soroll mediàtic no ens ha de confondre: fa tres anys Duran va esclafar Vila d’Abadal en les eleccions per la presidència d’UDC. Ha plogut molt, però aquesta pregunta amb pell de xai fa pensar que els de dalt se’n sortiran.
Si tot va com sembla, la patata estarà a la teulada de CDC: continuaran amb la federació, havent de continuar amb l’ambigüitat, ara que s’estan fent forts en el discurs nítidament independentista? Si ho fan, la patacada el 27-S serà per emmarcar. Els que també tindran quelcom a dir el dia 15 de juny seran els independentistes d’Unió. S’empassaran el Sí a la consulta interna sense anar-se del partit?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
