Opinió amb independència. Dijous, 21 de juny de 2018 20:03 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dilluns, 25.12.2017. 20:12 h

La República caurà al cistell de madura

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Carme Forcadell ha estat l'autoritat més destacada en l'homenatge a Macià en absència del president
Carme Forcadell ha estat l'autoritat més destacada en l'homenatge a Macià en absència del president

Comparteix







Etiquetes

Avui som davant, novament, de la tomba de Francesc Macià per recordar el president de la Generalitat de Catalunya més estimat de tots, el que va proclamar la República Catalana omplint d’esperança una societat catalana que ja patia i que encara havia de patir més. Ho fem després d’haver declarat la independència al Parlament i patir la repressió posterior per part d’un Estat espanyol que ha tornat a empresonar el Govern de la Generalitat i enviar a l’exili el seu president. I no ha fet més perquè hi ha Europa que ha posat fre a la violència física que es va viure a partir de l’1 d’octubre.
 

La valoració dels resultats del 21 de desembre per part de la premsa europea i mundial, en contrast amb el que s’ha explicat a l’Estat, constata que tothom ha llegit la clara victòria de la naixent República. Tothom ha vist que els independentistes sumen i que la ciutadania, malgrat la prova de foc de la suspensió de l’autonomia, han votat República. I amb més vots que mai. El projecte es consolida i ara només faltarà seguir convencent aquesta majoria, i eixamplar-la en allò possible. El mateix rei, amb el to del seu discurs i malgrat la supèrbia, deu haver vist que dos milions de catalans (la meitat) no el volen.
 

Durant aquests dies hem observat què s’ha anat dient des dels partits independentistes. La CUP, que ara ja no necessitarà mullar-se tant per donar el Sí, sinó que amb una abstenció en farà prou, culpa la polarització del vots cap a Junts per Catalunya i ERC de la pèrdua de suports a la seva proposta, amb un candidat una mica més descafeïnat que Fernàndez o Baños. De ben segur que això també ha existit, si bé una part de l’electorat era vot prestat, però els anticapitalistes haurien de fer més autocrítica i no refugiar-se en la repressió que han patit en temps passats. El votant del 21D ha valorat aquests darrers dos anys i, malgrat el compromís de la CUP amb el Govern, ha vist que els terminis ens han precipitat i que els cupaires s’ho han mirat tot des de la barrera, entre cometes: ni han entrat a la Mesa del Parlament més complicada, ni tampoc al Govern més castigat. La conclusió i l’oportunitat que se’n deriva és que haurien de fer el pas i entrar en aquestes institucions per intentar aplicar el missatge de combat que prediquen.
 

Pel que fa a Esquerra Republicana, hi ha una part de la militància una mica deprimida. Els seus simpatitzants es veien per davant de Junts per Catalunya. De fet, això és el que deien les enquestes, però les declaracions de Marta Rovira el primer dia de campanya dient que ella es veia presidenta, i la carta de Junqueras ungint-la van arruïnar la progressió. Val a dir que si es pensaven també que Puigdemont no es presentaria, van fer un molt mal càlcul electoral, perquè era evident que ho faria després d’haver patit l’agressió de ser desposseït. És cert que Oriol Junqueras tampoc no ha pogut fer campanya en plenes condicions, i això condiciona. Els republicans han fet la campanya que han pogut, entre tots, i amb l’ajuda inestimable de Forcadell. Malgrat tot, la gent volia República i Govern legítim, i els republicans no ho han sabut llegir. Ara bé, la correlació de forces amb JxC ara és del 50%-50%, i ERC ha de saber fer valdre el pes dels seus escons. La candidatura de Junqueras si Puigdemont no pot tornar, és molt adient, però cal que es proposi amb tacte i que no sembli que es vol engarjolar al president amb la pressió perquè torni.
 

A Junts per Catalunya han tingut molt clara sempre l’estratègia a seguir. Convergència guanyava eleccions perquè llegia bé el país. El canvi de tendència cap a l’independentisme els va costar perquè Mas va intentar domar el canvi sociològic, però la gent és molt lliure, i Mas va haver de refugiar-se a Junts pel Sí, prèvia coacció. Amb Carles Puigdemont, un independentista net, i Elsa Artadi al comandament de la campanya, el missatge era només un: restabliment del Govern legítim i retorn del president. Aquesta apel·lació al cor ha capgirat les enquestes al seu favor amb l’ajut dels guest stars de la candidatura, i ara tocarà fer el més difícil: tornar. Els independentistes han de valorar si val la pena tornar per anar immediatament a la presó. Cal valorar si el missatge que es dóna al món seria potent o no, i també s’ha de tenir en compte si es vol preservar la figura de president de la Generalitat de les infàmies de la presó o no. Per acabar a la presó, ja es podria haver atrinxerat a Palau després de la DUI. A l’Estat ja l’esperen. Junts per Catalunya sap que ha guanyat per aquesta apel·lació presidencial, així que una renúncia prematura els podria ser contraproduent. La llista del president també haurà de seguir batallant amb la remor de fons del PDECat, que fa apel·lacions constants a la marxa enrere. Que tingui clar Marta Pascal també, que la gent ha preferit la proposta de Puigdemont a la tradició convergent que ha desembocat en el PDECat.



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí


lectures 1764 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Ignasi Faura Ventosa fletxa Sant Esteve de Palautorde
27 de desembre de 2017, 08.25 h

Tot poble ha de ser lliure


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#1
no fotem,a si? fletxa Catalunya
26 de desembre de 2017, 12.57 h

A l'enemic ni aigua, cal no adormir-se als llaurers, la lluita està molt verda, i la concentració per combatre als ocupants, no espot perdre ni un instant, res de triomfalismes, ull de viu i reballar sense descans per l'alliberació, i procurar que després NO puguin aplicar mai més el 155.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa






ETIQUETES fletxa

Albiol   Angela Merkel   Aran   Arrimadas   CDU   Junqueras   JxC   Llarena   Merkel   PDECat   PSC   PSOE   Pastor   Puigdemont   Rivera   Sabater   Sandrine Morel   Sánchez   Torra   Torrent   Valls   iceta   pedro sánchez   presó   zapatero  

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.