Ara sí. L'independentisme té un full de ruta unitari. El Parlament de Catalunya ha conclòs el debat de política general aprovant una resolució que insta el Govern a impulsar un referèndum d'autodeterminació no més enllà del setembre de 2017 –es podria celebrar el juliol, com proposa la CUP—. Història viva, perquè ja no es tracta d'una votació consultiva com fa dos anys.
Això va de debò, però que ningú destapi el xampany: això encara pot descarrilar. En el moment de la veritat, Junts pel Sí encara es pot fer marxa enrere, retardar encara més la data clau o fins i tot fer una baixada de pantalons imperdonable equivalent a la d’octubre de 2014. I abans, la CUP encara pot enviar-ho tot a rodar per uns quants punts percentuals de l’IRPF dels més rics en els pressupostos de 2017. Són molts els moments en què tot ha perillat després de votacions similars al Parlament, com ara la declaració de sobirania de 2013, l’aprovació de la llei de consultes de 2014 o la resolució del 9N de 2015. És ara el moment de mantenir la unitat durant un any. Res més. Seran capaços tots d’arribar fins al final?
Un punt per a l’optimisme: aquesta és la primera vegada que CDC, ERC i CUP tenen un full de ruta conjunt des del novembre de 2014. De fet, aquest és el principal motiu dels dos anys perduts fins ara: la consulta d’aquell any va desembocar en una disbauxa de fulls de ruta, i malgrat que CiU i ERC van salvar la papereta ‘in extremis’, el debat es va tancar en fals. Les dues formacions van arribar a un preacord a la primavera, que confirmaven uns mesos més tard amb Junts pel Sí. Tot plegat teixia un full de ruta… Que ignorava la CUP, que alhora es preocupava més de desmarcar-se i tirar d’orgull que de col·laborar. Dos errors en un.
Ara l’acord ja és oficial, ha passat pel Parlament i parla clar: proposició de la llei de transitorietat llesta per finals d’aquest any, estructures d’Estat preparades pel juliol vinent, referèndum digui el que digui l’Estat no més enllà del setembre de 2017 i eleccions constituents el març de 2018. Mentrestant, s’hauran d’engegar de manera immediata diversos mecanismes per anar preparant la votació, entre d’altres una comissió per assegurar el reconeixement internacional.
I també mentrestant, el Govern intentarà tornar a demanar a l’Estat per enèsima vegada el plebiscit a l’Estat. També és oficial, perquè Junts pel Sí ho ha votat juntament amb Catalunya Sí que es Pot en una altra resolució. La ‘via comuns’ no s’ha de deixar estar de manera oficial, perquè quan arribi l’hora d’accionar el botó unilateral, ningú podrà dubtar de la voluntat de pacte i democràcia del Principat. Ara bé, a canvi, quan fracassi, la negociació amb l’Estat, Colau i companyia tornaran a tenir el debat de sempre: són valents i executen el que suposadament desitgem i prometen, o es queden a l’andana de tren esperant aquell tren de Rodalies Renfe que no ve mai?
I entre tanta intensitat parlamentària, el Tribunal Constitucional ha anunciat que demanarà a la Fiscalia General de l'Estat engegar un procés penal contra Carme Forcadell per la famosa votació de les conclusions de la comissió de Procés Constituent en el ple del Parlament del 27 de juliol passat. Algú es pensa que l'Estat es quedarà de braços plegats per facilitar que aquestes resolucions s'executin? El dia d'avui és el paradigma d'aquest procés: intents de referèndum tant dels porucs com dels valents, i judicialització per via penal de l'Estat com a resposta. Espanya, a l'alçada de les circumstàncies.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
