Catalunya, a punt d’esclatar al límit de la navegació entre la legalitat espanyola i l’embrionària catalana. El xiulet inicial que els anunciava ahir en Guifré, ha sonat així:
Aquest divendres, a primera hora del mati, ha saltat la notícia: Montserrat Venturós, l’alcaldessa de Berga, ha estat detinguda pels Mossos d’Esquadra per ordre de la Fiscalia per anar a declarar al jutjat. Recordem que s’hi havia negat a anar un parell de vegades. L’acusació: haver deixat l’estelada penjada al balcó de l’Ajuntament en períodes electorals. L’alcaldessa ha alçat el puny quan, després de sortir del jutjat amb cara d’haver patit, ha vist tota l’expectació que s’havia generat al voltant: periodistes, polítics i ciutadans aplegats a les portes del jutjat per mostrar-li el seu suport. Venturós ha declarat als mitjans que: “És un atac absolutament indignant contra el poble català. Insultant”. L’alcaldessa de Berga ha dit que defensarà el mandat popular de no retirar l’estelada fins assolir la llibertat.
Mentre Venturós declarava, i la seva imatge s’escampava per les xarxes en milers de mostres de solidaritat, la CUP s’encarregava d’agitar més el debat amb les contradiccions que han sorgit en l’estratègia de desobediència –d’altra banda prou conegudes- entre la pròpia formació anticapitalista i Junts pel Sí. Venturós ha estat detinguda a casa seva ben d’hora al dematí per un parell d’agents –sembla ser- dels Mossos d’Esquadra que haurien intentat, amb això, complir l’obligació que tenien com a policia fiscal en aquell moment i, de manera discreta, sense caure en l’espectacle –diuen- dels xous mediàtics que munta la fiscalia espanyola quan va a escorcollar les seus de Convergència.
La majoria dels mitjans han estirat el fil i s’han passat el dia polemitzant sobre si l’alcaldessa de Berga havia fet bé en no concórrer als jutjats, o si els Mossos han estat miserables o no. La policia catalana es podria haver estalviat la nocturnitat i La traïdoria i actuar a plena llum. Bé, el fet és que qualsevol acció de desobediència que es dugui a terme a partir d’ara només pot entendre’s en base a dos supòsits: en primer lloc, la declaració del 9N, i en segon, tot allò que passi després de la desconnexió, que encara no ha arribat. Quin serà el paper dels Mossos en tot això? De moment no tenen més remei que obeir la justícia en aquests casos, i l’Estat ho sap i juga a fracturar l’independentisme, però això deixa al descobert la necessitat imperiosa de fer abans del referèndum una Declaració Unilateral d’Independència, que doni cobertura a la llei de transitorietat jurídica, que sustentarà a la vegada l’esmentat referèndum. Ah! I molt valor. Si no es fa així, vindrà el TC i ho tornarà a invalidar tot i poc hi podrem fer. Només la DUI o la proclamació efectiva de la independència ens deslliurarà d’aquest jou.
Malgrat la presència de la pluja, moltes places de la Vila s’han omplert de gent que han mostrat el seu rebuig al fet que l’Estat hagi començat a mostrar mesures coercitives contra un càrrec electe. La pròpia alcaldessa de Berga, amb llàgrimes als ulls, ha llegit el manifest de la ciutat en suport al procés independentista, i s’ha refermat en el camí de la desobediència emprès. També ha avisat la Generalitat que s’haurà d’anar decidint en aquest sentit. Venturós ha parlat acompanyada de la plana major del Parlament, de l’independentisme i de la ciutadania. El poble està amb ella.
El fet en el que ens hem de fixar, és aquest: L’Estat no descansa, més de 410 processos judicials contra municipis o edils catalans deixen Catalunya en una cruïlla de camins que exigeix ja més pressa a l’hora d’ultimar la desconnexió i les lleis de transitorietat jurídica. Venturós ha estat amenaçada amb penes de presó si segueix per aquesta via. Inadmissible. A partir d’ara, amb un govern espanyol composat, caldrà estar més preparats, perquè la festa acaba de començar. Comença la rebel·lió. Anem a col·lapsar l'Estat.
Aquesta és, curiosament, la primera acció que es produeix hores després de l’anunci de nou govern de Mariano Rajoy. Avui el nou equip de ministres ha jurat el càrrec. Tota l’atenció es posava en el tàndem Soraya Sáenz de Santamaría i Maria Dolores de Cospedal, les dues dones fortes del govern. D’altres posaven la mirada en Dolors Montserrat, del clan Montserrat, aquell que té una empresa que apareix en una llista de morosos per deure 2 milions. Aquesta és la ‘quota’ catalana, el “acento catalán” com ella mateix s’ha definit, la mateixa que avui s’ha estrenat amb un discurs del que a TV3 hem vist un tall on en trenta segons ha pronunciat sis vegades la paraula “España” o “españoles”. El que ens ha agradat més és Juan Ignacio Zoido, el ministre sorpresa que s’encarregarà de Foment. Ex alcalde de Sevilla i ultracatòlic. El diari Público s’ha encarregat de fer una interessantíssima fitxa: ultracatòlic, masclista empedreït, feixista i homòfob. I agafin-se fort, perquè sembla ser que hauria cobrat sobresous durant 6 anys! Ho té tot!
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
