Opinió amb independència. Dissabte, 26 de maig de 2018 17:25 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dijous, 1.2.2018. 20:12 h

La solució és vostè mateix

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Res no treu que Catalunya pugui seguir deixant en evidència la dictadura encoberta espanyola
Res no treu que Catalunya pugui seguir deixant en evidència la dictadura encoberta espanyola

Comparteix






Ara que la tempesta de dimarts i l'huracà de dimecres, amb les conseqüents rèpliques a la premsa espanyola, s'han començat a apaivagar i sembla que malgrat alguns retrets, els partits independentistes s'han tornat a seure junts, és hora de dir-ho tot amb claredat: el problema no és que Puigdemont mentís a l'electorat dient que tornaria si se'l votava i ara es vulgui tapar l'error encolomant el mort a Roger Torrent i demanant-li la immolació o amb la demanda (parcial) d'unes noves eleccions. Tampoc ho és que Tardà utilitzés la paraula "sacrificar" el cap de setmana, ni que Torrent es fes enrere dimarts, o que la pròpia ERC no denunciés obertament que el que pretén Puigdemont no era del tot factible en campanya. L'error garrafal va ser el que es va produir el 27 d'octubre, quan es va proclamar la independència, i no es va voler defensar per por quan tothom estava al carrer preparat.
 

Això ja es va començar a veure el 3 d'octubre quan el Govern es va voler prendre un temps i  regalar un temps valuós a l'Estat per recol·locar-se després de l'1O i aconseguir aturar la declaració d'independència el 10 d'octubre. Aquell primer gran error, l'enèsima "jugada mestra", a l'estil Artur Mas l'astut, va deixar entreveure que l'independentisme estava sense tenir clar com rematar-ho. Si bé és cert que s'havia estat treballant en moltes estructures d'Estat, potser hi havia la creença que Europa donaria un cop de mà. El 27 de setembre vàrem culminar la relliscada i vam perdre tota la iniciativa declarant la independència i abandonant algunes posicions el cap de setmana. D'això en son responsables tots els partits, i també les entitats.
 

Sota el pretext que no vingués l'exèrcit o la pròpia Guàrdia Civil a atonyinar-nos, es va desincentivar que els catalans, que estàvem a punt, anéssim a muntar el nostre propi Tahrir: ocupar les infraestructures bàsiques o bé les places governamentals. La por ens va fer claudicar i vàrem perdre l'oportunitat més gran. El que ha vingut després, ho podrem denunciar amb totes les manifestacions de llacets i d'espelmes que vulguem, però són derivades lògiques de l'haver anat de farol davant de l'Estat espanyol. I això minva la credibilitat interna però també l'externa, i més ahir que es van filtrar els missatges de Puigdemont a Comín. Què vol dir Vicent Partal quan avui deia que hi ha mig govern disposat a desobeir Espanya i l'altre no? N'està segur? Toni Soler li replicava, com explicàvem, que la gran marxa enrere es va produir quan ho teníem tot de cara per encetar la revolució el 27 d'octubre. I tots hi van renunciar, sense exclusions. Ningú no va estar disposat a pagar el preu de la revolta, sigui quin sigui.
 

Fins aquí la crua realitat. Ara bé, els 70 diputats independentistes segueixen essent-hi. El 47,5% de suports nets també. Res de tot això no s'ha mogut, malgrat hagi quedat tocat. Ara no queda més remei que seguir lluitant amb el que ens queda, el que ara mateix tenim, i teixir la millor estratègia possible conscients de què, per molta bona cara que posem a Espanya, les bufetades seguiran arribant igual, un cop els vam obrir la porta a la repressió. Avui el ministre de Justícia espanyol ja ha advertit que pels volts del març el Govern català serà inhabilitat. Pérez de los Cobos ha explicat sobre l'1O que va avisar Forn que el compliment de la llei estava per sobre de la convivència. El Suprem ha citat a declarar a Anna Gabriel, Marta Rovira, Mas i Pascal, Mireia Boya i Neus Lloveras. I així anar empassant i empassant com si fóssim embuts.
 

Potser la Generalitat ha perdut la posició de força que havia aconseguit l'1O i el 21D, amb totes aquestes estratagemes insulses, però com els dèiem, hi ha una cosa que en qualsevol moment ho pot tornar a reactivar tot: la gent. Depèn de vostès que s'organitzin i que facin el que cal fer per reactivar el país i donar l'estocada definitiva a tot això. Potser voldran esperar perquè creuen que se'ls obriran les portes del cel si un dia arribem al 50% dels vots, però aleshores recordin que Rajoy ja va dir que això no canviaria res, i avui Inés Arrimadas fent-se l'orni ha dit el mateix. Reflexió i organització!




Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

lectures 792 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.