Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La trucada d’Angela Merkel?

|

- Publicitat -

En un local més aviat petit de Berlín, una mica fosc i de condicions poc acceptables, una munió de periodistes amuntegats, asseguts a terra, passant calor i molts més despropòsits, han plantat els seus micròfons en una taula baixeta l’un a sobre de l’altra per no perdre cap detall de la compareixença que ha fet Carles Puigdemont al migdia, ben puntualment. El primer que s’ha de dir és que el president està molt fort i amb moltes ganes, ben sencer.
 

El president de la Generalitat s'ha assegut en una cadira com si estigués en un bar, i ha començat fent una declaració ben tranquil·la en català, castellà i anglès. També ha explicat com va rebre amb sorpresa la detenció uns minuts després que la seva dona li digués que pujava amb les seves filles a Bèlgica a passar la setmana santa. A la primera pregunta dels periodistes, s’ha sentit una veu catalana d'un periodista d'aquí. No deixa de ser-nos agradable sentir el català en un país que no és el nostre. Quan el president ha començat a respondre, en català, s’han sentit veus de periodistes espanyols clamant “en castellano!”. El president s’ha aturat un moment, ha fet un gest amistós, com volent dir “después, no paséis ansia”, i ha prosseguit en català. Els periodistes de mitjans estrangers deuen haver-se estranyat amb la interrupció car el president ha respost sempre en la llengua que se li ha formulat la pregunta. Els periodistes espanyols només han interromput quan han sentit el català, i no l’anglès, vaja.
 

Publicitat

Puigdemont ha llençat un missatge molt clar a Moncloa, que entre ell i Cristina Cifuentes, no sap on posar-se: cal obrir una etapa de diàleg, sense apriorismes. Catalunya està disposada a asseure’s a la taula, i el president reconeix que la seva proposta és la independència, però que això no té per què ser l’única opció, que encara espera una proposta per part d’Espanya. El president ha expressat un pensament similar al que formulaven alguns dirigents d’ERC amb bastant menys habilitat fa uns dies, i tothom l’ha aplaudit. El contingut del missatge era el mateix, però ben expressat. Puigdemont ha entrat al tema de la investidura: cal aprofitar l’escletxa de la resolució de la ONU que diu que s’han de respectar els drets polítics del candidat Jordi Sanchez. Així és que el president català n’ha demanat la investidura. En aquest punt, la sintonia és bastant gran amb ERC, que ha dit que es bolcarà amb aquesta estratègia. De fet, els republicans han enviat una delegació a rebre el president en la seva sortida de la presó, un sopar a la nit, i la conferència d’avui.
 

Casualment, el Govern espanyol ha dit que ara no s’oposarà a què Puigdemont i Comín puguin delegar el seu vot, segons informava l’ACN i el diari ARA. Si la cosa és així, Jordi Sànchez podria ser investit president en segona votació, perquè la CUP ha tornat a dir que s’abstindrà. Carles Riera, el cap de llista de la CUP, ha fet un discurs en la mateixa línia que els darrers dies al programa FAQS de TV3. Teòricament, si l’Estat deixa en mans dels grups parlamentaris catalans, JxC i ERC comptarien ara amb 66 diputats, un mes que la majoria unionista i suficient per guanyar una votació en segona volta si la CUP s’absté.
 

Avui esperàvem també la reacció de l’altra banda. Madrid segueix descol·locada, i les reaccions que sentim dels dirigents d’allà, no són gens empàtiques. Soraya Sáenz de Santamaria deia que “Això és una batalla i guanyarem nosaltres”. La vicepresidenta espanyola estava especialment rabiosa –com de costum amb Catalunya-, i ha carregat contra la proposició de Torrent d’investir novament Sànchez. Ho ha titllat de “reposició pitjor que Verano Azul”. Jordi Sànchez fa mal, molt mal, se l’han de menjar encara que no vulguin perquè ho diu l’ONU.
 

El ministre Rafael Catalá afirmava que “no dialogarem mai amb Puigdemont”, perquè és un “pròfug” de la justícia. Poc pròfug deu ser, després de sotmetre’s a la justícia de dos països diferents. Però el que més els ha rebentat, han estat les declaracions de la ministra de justícia alemanya, que s’alegrava ahir de la sortida de presó del president català: “Puigdemont serà un home lliure en un país lliure, és a dir, a la República federal alemanya”. Les declaracions de Katarina Barley, de l’SPD, han caigut com un gerro d’aigua freda al govern espanyol, que ho ha interpretat públicament com una amenaça impròpia d’un “país amic”. Que s’hi posin fulles. Europa no viu a l’any 1500, com Espanya.
 

Els parlàvem de Jordi Sànchez, i que Espanya no posarà més entrebancs a la delegació de vot de Puigdemont i de Comín, un gir que no deixa de sorprendre. Recordin que Alemanya va urgir ahir a Catalunya a fer govern ja, en un gest inèdit. Pot ser que la cancellera alemanya hagi trucat a Mariano Rajoy, perquè baixi de revolucions?

 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut