Dotze jutges designats a dit pels partits espanyols proven de tornar a decidir el futur de tota una Nació de 7 milions i mig de ciutadans. Es repeteix l’error cras del 2010 en què van tombar l’Estatut, però ara han fet salat. En aquesta ocasió i a diferència de la reacció claudicant de Montilla del 2010, la sentència contra la Declaració de Sobirania del Tribunal Constitucional és ignorada avui pel Parlament de Catalunya.
Catalunya no pot fer altra cosa. La Declaració de Sobirania simplement és el pas previ necessari per poder proclamar la independència. És una declaració de tipus polític que no pot ser anul·lada car simplement proclama que la Nació és sobirana i a partir d’ara no se sotmet al règim de cap altra Nació. Així que des del gener de 2013 Catalunya amb aquest primer gest de desobediència ja s’ha situat a l’esfera internacional, on l’opinió del regne d’Espanya passa a ser només l’opinió d’un dels 206 Estats sobirans del món. Ras i curt.
El Parlament de Catalunya ha decidit lamentar a la vegada que ignorar la sentència del tribunal polític espanyol. A més a més, el Parlament ha aprofitat per ratificar les tres persones que aniran el 8 d’abril a defensar el traspàs de competències per fer la consulta al Congreso. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera tindran l’honor de defensar la consulta a Espanya. La votació que ha ratificat aquests noms s’ha fet a vot secret, i ens ha sorprès el resultat: 84 vots a favor (CiU, ERC i ICV), 16 en contra i 31 abstencions. El bloc contrari a la consulta i a la independència compta amb 48 diputats dels quals només 16 han votat d’acord amb els seus plantejaments en aquesta ocasió. La resta s’han abstingut. Només 16 vots en contra significa que com a mínim 3 diputats del PP s’han abstingut.
D’entre les abstencions també s’hi deuen haver comptat un bon grapat de diputats del PSC, a més dels díscols. És el misteri i la virtut de les votacions secretes. Avui Pere Navarro ha tornat a fer evident que predica a l’erm quan després de dir al president Mas allò de “nosaltres ja ho dèiem”, ha convidat al president a pujar al “bus del PSC”. És curiós que el primer secretari dels socialistes utilitzi aquest vehicle, i no empri el clàssic símil del ferrocarril. “Pugi al tren del federalisme” hagués quedat millor que “pugi a un autobús”. Sembla que el subconscient l’hagi traït. Un autobús és un mitjà de transport més lent, petit i atrotinat que un tren, exactament la situació del federalisme i del PSC actual. Les rialles dels diputats encara ressonen per la cambra.
Després d’autoexcloure’s del procés al qual s’havia avingut a participar amb el programa electoral del 2012, el PSC fa molts mesos que juga a una altra divisió. Qualsevol opinió sobre el procés queda enterbolida per la lluita interna que els dessagna dia rere dia. Avui hem sabut que la diputada Montserrat Capdevila ha estat imputada per malversació de fons públics i els lligams del cas Mercuri i l’exalcalde Bustos. La perdedora de les primàries europees, Eliana Camps, després de donar-se de baixa del partit ha denunciat Celestino Corbacho per tupinada en aquest procés en què es va designar el de moment candidat del PSC Javi López. Els tres diputats crítics, Elena, Geli i Ventura han acabat d’arrodonir la jornada demanant empara a la Mesa del Parlament, com ja van anunciar fa uns dies. No sembla gaire atractiva, doncs, la proposta de pujar al bus de Pere Navarro.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
