En la línia de les segones espases convergents com el conseller Santi Vila, l’encarregat de gestionar el Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol (UDC), que ha aconseguit aplegar-hi 3.000 entitats, ha llençat més aigua al foc de la consulta del 9N. “Sense l’aval del Tribunal Constitucional, el resultat no seria prou democràtic”.
L’ex-president del Parlament ha fet un discurs prou derrotista -típic del seu partit abans d'una Diada- avui en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons ell, si l’Estat no permet la consulta, acabarem fent el mateix que vam fer a Arenys de Munt. Així, Catalunya es veuria abocada a unes eleccions plebiscitàries a les que no li agradaria arribar. Per això es compromet a seguir lluitant per obrir una escletxa de tolerància dins l’Estat. Diu que explorarà el diàleg fins a les 23:59 del 8 de novembre.
Sembla mentida que encara es pensin que ens poden posar la pastanaga al davant i els seguirem. No hi ha absolutament ningú, ni tan sols Joan Rigol ni totes les ments derrotistes que pensen com ell que cregui que l’Estat permetrà en cap cas una consulta d’autodeterminació. I això ho sabem absolutament tots des d’abans de sortir a disputar el partit. Espanya està esperant simplement a que aprovem la Llei de Consultes i el Decret de convocatòria per portar tot el paquet al Tribunal Constitucional. I això passarà al setembre, quan el president Mas signi aquest decret. Aleshores la única qüestió sobre la taula és si el govern tindrà el valor suficient per posar o no les urnes. I no caldrà esperar a les 23:59 del 8 de novembre per endur-se aleshores una inesperada decepció. Mireu, sembla que Espanya al final no vol, demà no hi haurà consulta. Això dirà el Sr. Rigol? Una mica de respecte i de seriositat, la il·lusió és molt gran.
Rigol diu que sense l’aval del TC la consulta no seria prou democràtica com per posar el fonament d’una política de futur. L’altre dia CiU feia circular per les xarxes un document amb els cinc passos a seguir si “guanyem la consulta”. El primer deia: “Declaració solemne del Parlament a favor de la creació d’un nou Estat”. Prou eufemismes. Hi ha encara molta por a pronunciar les paraules Declaració Unilateral d’Independència, però senyors, en algun moment haurem de passar per sobre de la legalitat espanyola, perquè el TC ni Espanya mai autoritzarà la nostra independència, els la presentem amb l’eufemisme que vulguem. Altra cosa seria que el Govern substitueixi la consulta del 9N per les plebiscitàries pel mateix dia.
Però Catalunya té una eina que permetria tant fer la consulta com proclamar directament la independència des del gener de l’any passat: la Declaració de Sobirania. Una Declaració que ja va situar a Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà, la qual cosa anul·la qualsevol reprovació espanyola, com la que va obtenir del Tribunal Constitucional. Això ens legitima per a decidir el nostre futur sense haver de demanar permís a ningú. O és que també demanarem el vist-i-plau del Tribunal Constitucional quan haguem de fer la DUI?
Espanya es frega les mans de veure com afloren les divisions en el moment més decisiu. Tots sabíem que arribaria el moment que ja no podríem evitar més aquest debat. Però mentre Espanya es torna a sentir forta, el president Mas ha començat a destinar funcionaris que no faran vacances per tenir a punt tots els col·legis electorals necessaris per garantir la votació el 9N i, així, una altra pregunta comença a planar: I si això de parlar i barallar-se pels plans B és simplement una estratègia per despistar Espanya?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
