Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’empanada mental de l’Estat és monumental, però podria ser contraproduent

|

- Publicitat -

Les primeres dues sessions del debat d’investidura de Mariano Rajoy han confirmat les sospites que fa setmanes imaginàvem: l’Estat espanyol continua badant i la situació encara es pot allargar molt en el temps. La negativa del Congrés a reelegir el líder popular i la perspectiva que també ho faci divendres no fa pensar en cap moviment de fitxes en el futur proper. Com a mínim fins passades les eleccions basques del 25 de setembre. Sens dubte, el panorama somiat a Catalunya unes setmanes després del 27S de l’any passat. 

La investidura ha deixat inequívocament un escenari immòbil i això beneficia els interessos dels sobiranistes, que cada vegada podran obrir més els ulls i fugir progressivament de la teranyina que és l'esperança d'una Espanya millor. Amb tot, unes terceres eleccions també podrien ser contraproduents, si això significa que ho hem de parar tot uns mesos més a l'espera de Godot. 

Publicitat

En qualsevol cas, la cambra baixa espanyola ha vist com els principals partits continuen enrocats. Mariano Rajoy ha fet aquest dimarts un discurs d'obertura on la 'unidad de España' contra el 'órdago secesionista' ha tingut un protagonisme fins i tot sorprenent per la resta de partits. Uns 12 minuts de l'ideari de sempre, un temps més llarg d'allò previst, per dir que Espanya és l'única nació, que és la més antiga d'Europa, que l'única sobirania és del conjunt del poble espanyol i… Que el secessionisme català és el repte més gran per Espanya a hores d'ara. 

Fins a quin punt hi ha por i desesperació perquè Rajoy posi explícitament com a problema número 1 la independència tot i el desgovern actual, l'atur, la corrupció, l'economia…? Tot plegat, en un discurs on no va esmerar-se a posar-hi mínima intensitat o emoció. Pura pantomima que no va intentar ni amagar la manca de projecte conjunt de país, ni va rascar el suport de Ciudadanos. 

En les intervencions d'aquest dimecres, poques novetats. En un cara a cara amb Rajoy propi de temps bipartidistes, Pedro Sánchez ha reeixit en la seva lluita contra el món i ha donat arguments sòlids per mantenir-se en el 'no' a Rajoy, cosa que li donarà oxigen com a mínim uns dies. Pablo Iglesias, al seu torn, continua amb un to tan enèrgic i populista com sempre, amb el discurs de salvador dels més dèbils… Però el seu to ja està gastat. L'efecte Iglesias ha acabat. 

Albert Rivera, com de costum, ha intentat tornar a jugar a ser Adolfo Suárez en el paper de conciliador i impulsor d'una segona Transició. Ara bé, ho ha fet atiant el foc constantment contra Podemos i marginant tots els nacionalismes i independentismes. Un frau en tota regla. Tot plegat, no deixa entreveure cap escletxa per l'entesa, cosa que perpetua la vergonya internacional que suposa la política espanyola. 

Pel que fa als partits catalans, Xavier Domènech ha volgut mostrar certa esperança en el projecte espanyol, i no ha fet un èmfasi especial ni en Catalunya ni en la necessitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació. Així, s'ha limitat a mostrar-se indignat contra les polítiques de Rajoy, com qualsevol altre líder d'esquerres que ha intervingut. En canvi, Joan Tardà ha destinat la pràctica totalitat de la intervenció a posar en evidència l'actitud antidemocràctica de La Moncloa per barrar el pas al referèndum. 

A més, ha fet una classe magistral d'història per deixar clar que la mentalitat del PP és més que anacrònica i l'ha arribat a reptar a sortir i dir als portuguesos que no tenen dret a l'autodeterminació. És clar, ha dit que si no s'haguessin independitzat, sí que ho farien, oi? Francesc Homs també ha intervingut per assegurar el sí del PDC a Pedro Sánchez si permet un referèndum, tal com ha fet Tardà. A més, ha anunciat que demà interposaran una querella oficialment contra Fernández Díaz pels seus afers bruts amb Daniel de Alfonso. 

Quina és la conclusió de tot plegat? Catalunya ho té més fàcil que mai per anar fent via. Però ara l'empanada mental espanyol és ja prou gran. No fa falta que ho sigui més. Unes terceres eleccions podrien retornar per enèsima vegada el nerviosisme entre els independentistes i, sobretot, parar-ho tot a l'espera del miracle de la nova Espanya que mai vindrà. Cal que la major part possible dels comuns se n'adonin quan abans millor, i uns comicis no ajudarien gens.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut