Avui Juan Carlos Monedero, el polèmic número 3 de Podemos, ha vingut a Catalunya a explicar-nos com desitja que continuem a l’Estat espanyol. Ens sembla bé que defensi la nostra continuïtat al seu Estat, és democràtic. No ens sembla tant bé però que tiri pilotes fora quan se li pregunta què farien en cas de DUI si fossin al capdavant de la Moncloa, i que no sigui clar. El que ens sembla pitjor és que menteixi quan afirma que el somni de la independència és irreal perquè portem cinc segles de convivència en comú. Per què els arguments de l’elit política espanyola són tant pobres i improvisats sempre?
La seva estimada Veneçuela, de la que ara reneguen ell i els seus companys del partit per no ser acusats d’infiltrats, va formar part de l’Imperi espanyol fins 1810 (en un procés que va durar anys). L’entelèquia territorial –de vegades la historiografia espanyola sembla que digui que el territori estigués esperant els espanyols per existir- havia estat ‘descoberta’ el 1498 per Colom. 312 anys de convivència i d’ocupació fins que van poder complir el somni irreal. I així tota Amèrica. Per què nosaltres no?
Catalunya però té altres coses més interessants que fer mentrestant que escoltar el dirigent que ve a donar lliçons sobre qui ens hauria de governar, mentre s’ha d’entendre amb Hisenda. Precisament la Hisenda Catalana, la Seguretat Social pròpia i d’altres aspectes clau són els que han motivat l’entrada –pactada el 14 de gener per Mas i Junqueras– de tres experts d’ERC com a col·laboradors sense sou ni càrrec concret al Govern. La diputada Gemma Clavet, Marcel Coderch i el treballòleg Josep Ginesta són els escollits per ajudar a assegurar la constitució de les estructures d’Estat de cara al 27S. L’exercici és arriscat car ERC ja va sortir escaldada a principis de legislatura amb l’entrada i sortida fulgurant d’Albert Castellanos com a col·laborador de l’executiu. Segurament és difícil encaixar una persona forània a l’engranatge d’un departament que ja funciona sol.
Mentrestant, a Girona el corrent crític Avancem fa el llit a Esquerra, davant la perplexitat de la direcció encapçalada per Joan Ignasi Elena, i se n’anirà amb Carles Puigdemont a omplir la llista (i l’executiu) de Girona capital. La decisió no ha caigut bé ni a la direcció d’Avancem, que de moment no prendrà mesures, ni tampoc a la d’ERC, partits que havien anunciat una aliança municipal. Puigdemont ha actuat amb intel·ligència i s’emporta el pastís més gros amb aquesta maniobra hàbil.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
