El terror tornar a assolar França. La ciutat de Niça ha viscut un dels episodis més sanguinaris dels múltiples atemptats que els francesos han rebut en els últims anys: 84 persones han mort atropellades per un camió conduït per un home de 31 anys que circulava a màxima velocitat intentant abatre al màxim nombre de gent possible. Els fets van ocórrer aquest dijous a la nit al passeig marítim de la ciutat de la Costa Blava, quan acabaven els focs artificials que pretenien celebrar la festa nacional francesa del 14 de juliol. Una festivitat que per sempre més quedarà lligada a l'efemèride del dia que el terror va tornar a actuar. Niça està desconcertada, desconsolada, confusa. Com tots nosaltres. Des del primer moment, tothom ha penjat la culpa al jihadisme, tot i que no se li coneixen antecedents islamistes a l'autor dels fets i cap organització ha reconegut l'acció.
La sensació de vulnerabilitat i desprotecció de la societat cada vegada és més gran. És pitjor que una guerra, on les sirenes solen avisar minuts abans d'un bombardeig i com a mínim el terror es pot preveure. Ara el terror és global i en qualsevol moment. A Europa, França és el principal objectiu, però ho podria ser qualsevol a partir d'ara. D'altra banda, a última hora d'aquest divendres hem començat a sentir la notícia d'un intent de cop d'Estat a Turquia. El món és boig, el món és canviant. El món és un perill. I què fa l'Estat espanyol davant d'un món tan complex, on refugiats vaguen pel continent, la violència està fora de control i la Unió Europea es desmunta?
De moment, encallar-se en les negociacions per trobar un nou govern. El resultat de les converses d'aquesta setmana és que la societat comença a veure possible unes terceres eleccions, en lloc de veure cada vegada més clar un govern encapçalat per la força que clarament ha guanyat les eleccions, o bé unes converses avançades entre les forces d'esquerra més sobiranistes, que sumarien majoria. Mariano Rajoy ha parlat amb els líders de les tres altres formacions d'abast estatal amb representació i els resultats han estat frapants: no de Podemos, no del PSOE i abstenció de Ciudadanos. No surten els números. De nou.
Els socialistes insinuen que si els d'Albert Rivera votessin a favor, potser podrien pensar-s'ho, mentre que Ciudadanos es pregunta per què han de ser ells els que cedeixin. Cap d'ells, sabedor que un bloqueig portaria a unes vergonyoses terceres eleccions, posa a la taula -com a mínim públicament- una proposta amb cara i ulls per donar suport al PP. Per què el PSOE no diu: “Et farem president, a canvi que converteixis aquesta legislatura en pre-constitutiva per fer eleccions constituents en dos anys”.
I per què no ho fan? Perquè en el fons, no volen tocar res. De la mateixa manera que Ciudadanos, que tampoc ho ha dit, o Podemos, que no ha aclarit si en una possible obertura de negociacions amb els socialistes posarien el referèndum com a condició sine qua non. Mentre el món cada vegada és més convuls, Espanya és cada vegada més immadura i navega amb menys rumb. Just l'escenari menys adient pels reptes que tenim davant.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
