I mentre tothom discuteix sobre les possibilitats d'organitzar una candidatura conjunta que defensi la declaració d'independència al Parlament, els partidaris de la tercera via també estan sota pressió: què faran en unes més que possibles eleccions plebiscitàries? Contribuiran ICV, UDC i el PSC a donar forma de plebiscit als comicis acordant un programa conjunt per defensar la tercera via, o fins i tot anant junts? No hi estan interessats i tampoc hi sortirien guanyant. Els ciutadans la visualitzen com una proposta abstracta, els costa assimilar quins serien els propers passos i com es pot fer sense suports a Espanya. Formaran part d'una llista unitària per la DUI? Seria del tot incoherent. En conseqüència, tota la situació actual els porta a una esquizofrènia també difícil de pair pels votants.
D'una banda, Unió ha demanat no avançar eleccions i aguantar la legislatura amb el suport que sigui. Fins i tot amb el PSC, cosa que faria passar deixar de banda la transició nacional. El poder pel poder. Amb l'objectiu del primer 9N frustrat, donen suport a l'alternativa de Mas però res més. És a dir: sigui quin sigui el resultat, el govern de Catalunya ha de continuar funcionant. Ignorant el que hagi dit el poble. Ignorant que la necessitat de fer un referèndum definitiu encara hi és -més que mai. Si el 9N s'hagués pogut fer amb totes les garanties, haurien ignorat també el resultat per arribar fins al final de la legislatura? Segur que volien i volen exercir el dret a decidir?
Al seu torn, els socialistes tampoc demanen que es convoquin eleccions i ofereixen suport a Mas per acabar la legislatura, ignorant, com UDC, que ells també estaven a favor del dret a decidir d'acord amb l'Estat i que això no s'ha resolt encara. Per tant, la solució al conflicte és quedar-se de braços plegats fins que Espanya digui Sí al referèndum? Tenint en compte que el PSOE també el rebutja, què farà el PSC? Esperar a que arribin al poder Podemos i IU, i desbanquin PP i PSOE? Tant democristians com socialistes saben que uns comicis on a priori no participarien del programa unitari dels independentistes i anessin en solitari els passaria factura.
El cas d'Iniciativa, però, és el més clamorós. Com a mínim accepten la necessitat d'eleccions tenint en compte el cul-de-sac actual, però rebutgen les plebiscitàries -ja hem comentat els maldecaps que els suposaria i les pobres perspectives electorals. Sobre el nou 9N, van ser ultraràpids a desmarcar-se, pensant que la gent no acceptaria el succedani i que tot plegat enfonsaria CiU per beneficiar-los a ells. Tant és així que aquest dissabte, El País publica una entrevista amb Joan Herrera en què assegura que es quedarà a casa el proper dia 9. Escasses hores després que els diaris surtin als carrers, però, el mateix Herrera ho nega i no aclareix què farà. No sigui que rebutgin la votació i el poble s'hi bolqui. Faran canvi de discurs a última hora dissimuladament? Ja s'ho poden anar pensant, perquè la gent està responent en massa a la crida de voluntaris: 14.000 en poc més d'un dia.
Volen abraçar moltes sensibilitats -des dels immigrants dels seixanta antifranquistes però a les antípodes de l'independentisme fins els sobiranistes d'esquerres, passant pels ecologistes i animalistes que ignoren el debat-, però estan a prop de no abraçar a ningú.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
