Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’Estat s’encara cap a la seva irreversible fi

|

- Publicitat -

Amb la seva dialèctica particular, probablement Joan Tardà ha estat el més encertat a l’hora de descriure la situació de caos en la que es troba el PSC. El diputat d’ERC al Congrés s’ha fet creus de com pot ser possible que el PSC accepti les renúncies en matèria d’immersió lingüística, que han subscrit amb el ‘Sí’ en la consulta interna del PSOE al pacte amb la Ciudadanos més anticatalanista, i antinacionalista (català), tal i com ha afirmat avui Iceta a porta tancada i el PSOE, sense adonar-se’n ha filtrat de manera inexplicable. En tot aquest guirigall, Núria Parlón, la que havia de succeir Pere Navarro –avui sota sospita judicial-, ja ha dit que està en contra d’aquest pacte d’interessos preelectorals. Potser l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet és la darrera representant d’una ala catalanista del PSC que fantasmeja com “ànima en pena” tal i com ha titllat Tardà.
 

No hi ha per menys. Hi ha molta gent, aquí a Catalunya, que avui deu pensar “els militants del PSC són idiotes, humilien Catalunya i ara es casen amb Ciudadanos”. És la resposta fàcil, comprensible, plena de ràbia i d’impotència en veure com els militants catalans del PSOE avalen sense més un acord que no parla de Catalunya, se salta el federalisme (que ja fa anys diem que és pur fum, tallafocs independentista) a la brava i subscriu moltes de les polítiques retrògrades de Ciutadans. Els arguments no són altres que “fer fora al PP”, i “fotre al Iglesias” amb aquell esperit de “que se entere”. No s’equivoquin, els militants socialistes que hi ha per Catalunya que han subscrit el pacte amb Ciutadans, no són idiotes, gilipolles o les desqualificacions que els vinguin al cap, no. Són espanyols, que és molt diferent.
 

Publicitat

El militant català del PSOE és espanyol perquè s’ho ha mirat des d’un punt de vista espanyol, pensant en el PSOE i no en el PSC, i molt menys en Catalunya. No hi ha cap altra raó. Entre aquests arguments que donen, a banda de defensar les bondats que costen de trobar d’un pacte, ningú no esmenta Catalunya, la que representa que és la seva comunitat i per la qual haurien d’intentar, ni que sigui des d’un punt de vista provincià o regionalista escombrar cap a casa. Allò del peix al cove, ja saben. A un PSC minvat i espanyolitzat no li interessa pas Catalunya més que el que li podria interessar qualsevol altra ‘regió espanyola’. Com a mínim això treu caretes fora, és sorprenent com aquest partit ha pogut passar de defensar un Estatut proper al federalisme, a una consulta legal i acordada amb l’Estat, a un Estat que tendeixi cap al federalisme, fins al pacte amb Ciutadans per fotre al PP i mirar d’espavilar Podemos.
 

Demà però és un dia històric, no perquè comenci un debat d’investidura espanyol que acabarà malament, perquè Sánchez no obtindrà la majoria absoluta ni demà ni dimecres (que és quan es vota), ni divendres, quan es farà la segona votació per majoria simple. Demà surt Arnaldo Otegi de la presó, el Nelson Mandela basc, que va ser en el seu moment absolutament clau perquè ETA posés punt i final a 53 anys de terror i de terrorisme a Euskadi. Amb el símbol alliberat de la injusta condemna, unes eleccions basques a la cantonada i la lluita de l’Estat per aconseguir que l’encara avui pres polític sigui inhabilitat i no hi pugui concórrer, el despertar abertzale es pot sumar a un procés català que pot dur a la irreversible fi de l’Estat espanyol, tal i com el coneixem avui.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut